La tergiversació del Ultima Hora de Menorca.

Ja sé que havia dit que intentaria no escriure però un petit fet m'ha forçat a fer-ho i a més ets exàmens més difícils ja s'han acabat. Sols queda fer tecnologia industrial demà i serà fàcil. Idò començ.
Resulta que ahir quan sortia tot feliç de s'examen de Llengua i Literatura Catalana me vaig troba amb un periodista del Ultima Hora. Me va demanar per ferme una petita entrevista i jo vaig acceptar. La sorpresa l'he tinguda avui mati. Jo estava tranquil·lament fent una infusió i llegint es diari quan de cop me trob el que us he penjat aquí devora. He dedicat una estona a llegir-ho i a rellegir-ho però sa veritat és que no me podia creure el que veia. Aniré per parts:
- En negreta i ben gros posen "Temo al examen de física por la densidad de su temario". En cap moment vaig dir açò. El que el periodista me va demanar era vam quin pensava que seria l'examen més difícil de tots i jo lògicament vaig dir que el de Física perquè és bastant llarg. En cap moment vaig dir que me feia por...
- El que diu sobre que pensava que seria més difícil i açò sí que està així com u vaig dir.
- Al final diu “he venido por gusto porque mi objetivo es hacer un modulo”. Una altre “errada” per part des qui ha redactat la noticia. El que va passar va ser que el periodista me va demanar vam quina carrera volia fe i jo li vaig contesta que no volia fer carrera sinó que volia fer un mòdul de grau superior però que així i tot vaig triar fer Selectivitat perquè tenia tot es temari (casi tot) de Batxiller fresc i m'interessava tenir la nota per si cas colque dia volia fer carrera. En cap moment vaig dir que venia a fer la Selectivitat per gust...
- Ja la darrera cosa que si més no he trobat molt curiosa ha estat que la entrevista la vaig fer tota en català, tan es periodista com jo sols vam empra es català ja que tots dos érem illencs. No entenc com és que a l'hora de publicar sa notícia ho fan integre en castellà, açò és sa política lingüística que tenen al diari Ultima Hora? Més ben dit, els hi interessa lo més mínim defensar sa nostra llengua?.
Queda demostrat que per vendre el que volen fer és provocar un impacte a primera vista, per això va perfectament el seu estil sensacionalista, però que per aconseguir aquest impacte es dediquin a tergiversar les paraules de la gent i per extensió les noticies ja és passar-se.
Amb això sols vull aclarir les suposades declaracions meves que apareixen al diari Ultima Hora. Si hagués sabut que s'inventarien la mitat de les declaracions per fer-les més atractives al lector hauria fet cas nul del periodista
Demà us contaré com unes queixes d'uns professors ressentits i un canvi de coordinador pot putejar tot un exàmen.

Vacances forçades

Quan tot just falten 22 hores i poc pel primer examen de Selectivitat una de les darreres coses que me falten a fer és un petit avis pels qui seguiu habitualment aquest bloc. Els pròxims dies, a no ser que passi cosa bastant important que es mereixi ser comentada amb certa urgència, estaré inactiu, concretament fins dimecres o dijous de la setmana que ve. Els motius? Fins aquest dijous estaré immers dins de Selectivitat; divendres partesc de viatge cap a Euskal Herria, concretament a Nafarroa, fins diumenge (no me sap cap greu perdre'm es be per anar de viatge) i després venen es dies de Sant Joan que me tindran inactiu fins dimecres com a mínim, tot depèn de la ressaca...
Idò, lo dit, petites vacances forçades que no representaran cap tipus de descans, i...

BON SANT JOAN A TOTHOM!!!

PS: just ahir es van complir 5 mesos de l'entrada en funcionament d'aquest bloc què ja supera les 4.500 visites i amb aquesta entrada acaba d'arribar als 50 articles. A causa de les diferents coses que han anat passant l'enfocament inicial que projectava damunt d'aquest bloc es molt diferent a l'enfocament que li don actualment... però ha canviat cap a bé. A tots moltes gràcies!!!

Crònica des Pins de dilluns 2 de juny

Avui culpa d'un parell de reunions a les quals havia d'assistir a s'institut no he pogut fer gaire temps als Pins. Us cont el que he vist en els diferents moments en què he passat per allà.
- 9:15h, baixant des bus faig una passadeta ràpida per allà i me pir a s'institut perquè feia 15 minuts tard i mus tenien que donar les notes (tot aprovat!!!). La gent estava concentrada al voltant del que queda de la font, no som gaire bo amb açò de xifrar la gent que hi havia i a més tenia un poc de fressera però diria que hi havia unes 60 persones allà concentrats, dos policies que sols vigilaven pel que pogués passar i ni resta de la brigada municipal ni dels operaris encarregats de fer les catacions.
- 10:00h, torn als Pins, vaig a l'Ajuntament a fer la instància demanant que no es faci el parking i torn als Pins. Hi havia menys gent, unes 30 persones crec. Devora els camps de petanca hi havia una zona delimitada amb barreres que en teoria havien de contenir a la gent. Absolutament inútil, la gent seia al voltant de les barreres i dins de la pròpia zona delimitada per les barreres. Ja havien arribat la brigada i també hi havia un camió amb la maquinaria per fer les catacions. Tot això estava absolutament paralitzat. Al cap d'una estona he hagut de tornar a partir cap a s'institut.
- 13:40h, arrib als Pins per agafar el bus cap a casa. Faig una volta per la zona on abans hi havia les barreres. Ja no hi ha ni rastre de la gent, ni de les barreres, ni d'operaris, ni de màquines i el que més m'ha sorprès no hi havia cap forat fet. Les catacions geològiques no s'han fet (avui mati com a mínim).
A les 14h hi havia un comunicat de premsa del qual desconec el que s'ha dit. També desconec si avui capvespre s'han realitzat les catacions geològiques, ja ho vorem demà pes diari.

Sobre el que va passar dijous i el que pot passar demà

Bones, avui toca un poc de reflexió sobre els fets de dijous de Ciutadella i comentar-ho on poc perquè ha provocat molta polseguera tot açò.
Primer de tot deixar ben clar per a tots els qui me llegiu que lo de dijous d'anar s'Ajuntament va ser un acte totalment espontani sense cap tipus d'influència o d'ànims per part de cap tipus de polític. Sa gent estava cremada i va decidir actuar pel seu compte i punt. Ho podem dir tots els que vam pujar al Saló Gòtic a expressar la nostra opinió a nen Brondo. Si l'Ajuntament no escolta es poble per les bones passa això. A més també destacar la feina de polítics com en Caramero o na Maite Salord què en lloc d'instigar l'ocupació de l'Ajuntament, així com van afirmar una rància i un feixista s'altre dia en roda de premsa, el que van fer va ser calmar a la gent i intentar dissoldre la concentració de davant i de dins l'Ajuntament per evitar problemes amb la policia. El que feren va ser una labor ciutadana d'evitar mals, insisteixo que els qui vam pujar en cap moment vam tenir el suport per a fer-ho de cap polític.
Personalment pens que és molt trist que l'equip de govern passi tant del poble que al final provoqui això, que el propi poble s'hagi de persona a dalt la sala per expressar a crits i amb una sinceritat qui fa por el que pensen. Si els membres de l'equip de govern tinguessin un poc de seny i de bona fe el que tindrien que fer és analitzar que va provocar tot això i fer un poc d'autocrítica en lloc de caldejar més s'ambient provocant als votants de l'oposició dient que els regidors de l'oposició son els causants de tot això per culpa d'una oposició que segons ells és alarmista i oportunista. Jo el que veig és que l'oposició de l'Ajuntament de Ciutadella és contundent i té les coses clares i així de clares les diu. Es propi poble que governen es revoltà en contra del seu equip de govern, és un fet que ha de fer reflexionar-los. En lloc de donar la culpa als altres (el més fàcil de tot) han de fer autocrítica.
Per acabar comentar el que passarà demà. En principi hi havia una concentració convocada a les 9 als Pins a causa de l'inici de l'estudi geològic de la zona. Avui mateix els vesins de Ciutadella l'han desconvocada. Personalment vull pensar que ho han fet per fer-se net les mans pel que pugui passar. Així tindrem que el que passarà demà a les 9 als Pins tornarà a ser reacció espontània de sa gent concentrada sense que cap tipus d'organisme en pugui ser responsabilitzat pel que pugui passar (en tot cas l'Ajuntament per provocar tot això). Tot i que estigui desconvocada en cap cas es podrà evitar la concentració espontània de la gent als Pins. Ningú dels que ja fiaven anar-hi s'ha de tirar enrere per aquesta notícia, la concentració serà sense convocatòria (i per tant crec que il·legal) però això no vol dir que no es faci, serà espontani i ja està.
Bé, i açò és tot per ara. Així com vagi rebent notícies ho aniré penjant per aquí.

PS: al web des pins ja han obert un fòrum d'opinió, està molt bé.

Es meus videos de s'ocupació de s'Ajuntament de Ciutadella

Sols dos afegits. Des videos falta es nombre un perquè estic tinguent problemes per penjar-lo a internet. S'altre cosa és que heu de visitar http://pins.moviment.info/, a part de recopilar aquests videos i ets articles meus sobres es pins, es creadors des web també han penjat tot es material audiovisula i d'articles que han trobat per internet a més d'un extens reportatge fotogràfic de la concentració i la posterior ocupació consistorial d'ahir

Ses fotos de sa concentració i de l'ocupació de l'Ajuntament de Ciutadella

Ciutadella ha cridat, volem Pins!!!

Una petita crònica del que ha estat sa concentració. D'assistència ha estat espectacular, segons la premsa unes 600 persones. Tots estàvem voltant la font (el que quedava de la font) i han tornat a llegir el manifest que van llegir ahir. Crits i xiulets pels de dalt la sala. El que ha passat és que com que allò ha acabat prest ens hem dirigit de forma espontània a concentrar-nos davant de l'Ajuntament. Allà hem seguit cridat i demanant la dimissió de'n Brondo fins que al final i a base de prémer hem pogut entrar a l'Ajuntament. Un cop hem estat dalt la sala de plens s'ha omplert tot d'una. Allà més que mai ens hem fet senti, tinguen davant a en Brondo i a n'Antònia Salord. Al cap de poc han començat a pujar policies, els primer que han vingut amb porra en ma però quan han vist la gent que hi havia i els mitjans de comunicació s'han calmat tot d'una. Al final he pogut contar dotze policies locals i quatre nacionals separant la gent dels allà reunits. Sa veritat és que en Brondo no ha badat boca, ha quedat assegudet al seu coixí posant cara de pena. Tot el contrari que n'Antònia Salord què sa resol a xerrar amb la gent. Ja m'havien avisat de lo irritable que resultava aquesta senyora però sa veritat és que fins que no he sentit les coses que deia no he vist com podia arribar a ser. Al final hem baixat i hem seguit la protesta a baix.
Sa veritat és que pens que ha estat un bon cop d'atenció per l'Ajuntament de Ciutadella. Ja era hora de deixar ben clar el que pensa el poble que governa i ho hem fet de la manera més estrident que hi havia. Damà matí podreu llegir la notícia als mitjans de comunicació.

Retràs.

Ja sé que havia dit que a partir d'avui seria lliure i escriuria un poc més però es plans no sempre es compleixen així com a un li agradarien. Encara me queda un poc de feina per fer, un examen divendres, ses notes dilluns... esper que dimarts ja estigui en llibertat i comenci a fe coses pes bloc. Per si cas calcul que dimecres ja tindre cosa més o menys digne per penjar i per comentar, fins aleshores...
Per cert avui capvespre he assistit a sa concentració de sa plaça des Pins. He arribat tard i m'he perdut mig manifest. L'única cosa que no m'ha acabat d'agradar ha estat sa convocatòria, açò era a les 17:00 i de que es feia m'he enterat a les 15:00. Si la convocatòria s'hagués fet amb més temps segurament haurien concentrat a més gent. Així i tot ha estat prou bé, entre 200 i 250 persones segons sa crònica de na Maite Salord. Més o manco trob que sa xifra està bé, estàvem rodejant sa font i a més hi havia un bon gruix de gent.
Quan sigui lliure podré xerrar d'açò i de moltes més coses.

Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament. Les armes no eduquen, maten!

Bones a tothom. Ja feia massa dies que no posava res per aquí així que ja toca. Aquests dies hem estat Barcelona amb els companys de classe per assistir al Saló de l'ensenyament i allà vaig poder assistir a una acció anti-militar dins del mateix Saló davant l'estant de les forces armades. A continuació us pos el comunicat on s'explica tot el que va passar, el manifest de la campanya i un parell de fotos.

En el marc de la campanya "Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament" i sota el lema "Les armes no eduquen, maten" impulsada per Federació Catalana d'ONG per la Pau, Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament, CGT, USTEC•STEs (IAC), Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, Justícia i Pau, Fundació per la Pau, Centre UNESCO de Catalunya, Dones x Dones, Entrepobles, Col•lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, Asamblea Antimilitarista de Madrid, SIOF (Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar), Centre Virtual de la Cultura de Pau de Catalunya, GEES (Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat), GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica), AMPA Escola Patronat Domènech (Barcelona), Plataforma per la Pau (Lloret), Coordinadora “Un altre món és possible” (Sabadell), Fundació Akwaba, Estudiants En Lluita, ahir es va realitzar una acció davant l'estand de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament.

Un grup de set activistes, vestits amb granotes blanques, es van situar davant l'estand de l'exèrcit i es van llençar cubells de pintura vermella per sobre, desplegant, seguidament, una pancarta amb el lema "Les armes no eduquen, maten". L'acció es va desenvolupar sense cap incident fins que els mossos d'esquadra es van emportar els activistes, alguns de forma ben brusca, i tres persones que enregistraven imatges o cobrien la informació de l'acció. Una d'aquestes persones fou sacsejada violentament i escridassada, produint-se moments de tibantor. Una de les activistes resultà contusionada a causa que se la van emportar torçant-li al braç a l'esquena de forma brusca i continua (com més es queixava que li feien mal, més torçava el braç el policia).

Després d'identificar les persones retingudes en un espai proper a la zona dels fets, amagat de la vista del públic, van deixar anar tothom, si bé alguna de les persones que enregistraven imatges ha estat denunciada.

Aquest comunicat l'estem passant ara perquè ahir vam marxar de Barcelona a la una de la nit després de passar al voltant de cinc hores en un centre de salut per atendre la nostra companya i de presentar la pertinent denuncia en el Jutjat de guardia.

El manifest de la campanya

DEMILITARITZEM EL SALÓ “ESTUDIA”

Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament “Estudia” de Barcelona (2 al 6 d’abril). Entenem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

• Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme o el recurs a la violència, contradiuen els valors vertebrals que han de regir l’educació del jovent, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, l’empatia, el diàleg o la solidaritat.
  
• La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”
  
• La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.
  
• La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit.
  
• En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat que es vanaglorieja de potenciar la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.

Advertim, també, la presència al saló de cossos policíacs que massa sovint s’extralimiten en les atribucions que li són atorgades democràticament, sigui fent un ús desproporcionat de la força, sigui reprimint col·lectius que s’oposen al sistema polític i econòmic establert.

És per això que manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament “Estudia” i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, maten!

Podreu trobar tota la informació i mes fotos als següents enllaços:
El bolc Així ho penso
Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
USTEC

Fora exèrcit i cossos policíacs del Saló de l'ensenyament!
Desmilitaritzem l'educació i la societat!
Cap exèrcit defensa la pau!

Petita història personal

Avui us contaré una petita història de final inacabat.

Açò era i no era un jove qui nomia Lorenzo Antonio però tothom el coneixia pel nom de Llorenç. El sol fet de ser nombrat amb un nom compost i castellà li provocava nàusees, fins a tal put que ni tan sols hi pensava que nomia així. Un dia voltant per s'institut que du el nom d'una ferrerienca veié a una cartellera un fulletó que explicava tot el que s'havia de fer per anar a canviar-se de nom o a normalitzar-se el nom. Un bon deia de Juny es jove que nomia Lorenzo Antonio però que el sol fet de pensar amb aquest nom li provocava nàusees i que per això tothom el coneixia com a Llorenç es va resoldre de passar per s'Ajuntament des seu poble per arreplegat els papers necessaris per fer el canvi de nom (no era normalització de nom perquè ell volia ser Llorenç, no Llorenç Antoni). Un cop allà li donen deures a fer: “Has d'omplir açò i açò. Firma aquí, allà i per allà devora. Has de dur proves que demostrin que noms Llorenç com per exemple carnets. Cerca dos testimonis perquè venguin a testimoniar que te coneixen per Llorenç i no per s'altre nom.”. En haver fet tot això li explicaren que la sol·licitud havia d'anar al jutjat de Ciutadella on es donaria autorització pel canvi de nom. Després aquesta autorització havia de tornar a Ferreries per a ser firmada pel promotor de l'expedient (en Llorenç). Dita autorització havia de tornar a Ciutadella i d'allà havia d'anar al registre civil de Maó perquè és fes es canvi. Després dit canvi s'havia de notificar al jutjat de Ciutadella i des del jutjat de Ciutadella notificar el canvi a Ferreries on es notificaria el canvi de nom. Esper que en haver arribat en aquest punt encara pugueu seguir es fil de sa història. Van anar passant mesos i mesos i no li deien res (recordau que tot això s'havia fet el juny). Al mes d'octubre en Llorenç es va resoldre a telefonar vam que passava. Li explicaren que havien tingut problemes am el jutjat de Ciutadella perquè resulta que des de Ferreries no s'havia envia tots els papers que feien falta però que ja u solucionarien. Passaren les festes de nadal i més i quan foren el febrer i veié que encara no havien dit res tornà a reclamar. El resultat d'aquesta nova reclamació fou l'autorització del jutjat de Ciutadella per fer el canvi de nom al registre de Maó que avui mateix ha estat firmada pel promotor. Ara a nen Llorenç sols li falta que dita autorització torni a Ciutadella, d'allà vagi al registre civil de Maó perquè és fes es canvi, després del canvi que es notifiqui al jutjat de Ciutadella i que des del jutjat de Ciutadella es notifiqui el canvi a Ferreries on es notificarà el canvi de nom a nen Llorenç. Cosa d'un parell de setmanetes segons registre civil de Ferreries.

Quin avorriment de història, lo trist és que després de més de vuit mesos de iniciar el procés de canvi de nom encara no s'hagi fet efectiu. D'aquest pas estic segur que aniré a votar noment Lorenzo Antonio. I d'aquí a que tengui es DNI amb es nom de Llorenç ja no te dic es temps que pot passar.

Aquesta petita historieta de na Mafalda reflexa bastant bé es meu concepte (i de molta més gent) de burocràcia i de pas d'administració pública.

També us adjunt sa diligència que autoritza es canvi de nom al registre civil de Maó. Més que res és per acabar d'il·lustrar sa historieta inacabada.

Es meu petit descans (xerrant des bloc)

Després d'aquest petit parèntesi que ha suposat carnaval i d'uns quants dies més que he afegit perquè estava molt enfeinat torn a actualitzar es bloc.

...
...

Bé, no sé que dir, per carnaval vaig fer hadtrick. A Ciutadella fins les 6 i pico esperant taxi, a Ferreries fins les 5:30 que suposà una petita dosis de seny perquè es diumenge a les 11:00 batiaven es fillol (tot i així me van treure pes diari) i a Lô fins les 5:45, i perquè sinó havia de anar a Ciutadella disfressat de rei. Es darrer dimarts el vaig fe dormint a sa Platja Gran i a ca meva. Per cert una salutació per sa tutora que, si no vaig errat, va acceptar sa ressaca de dimarts com una forma de no trobar-se bé i per tant va donar per bo es justificant.

Per cert també aprofit per estrenar secció, Pessics de sa meva vida. Basicament consistirà en contar cosetes curioses que me van passant i que són dignes de contar.