Ressaca santjoanera

Avui seré senzill i ràpid. Primer de tot he passat sa selectivitat, sa qualificació final que me queda és un 5,64!, sa celebració va coincidir amb Sant Joan, jeje. Per cert, es darrer toc de fabiol ens va motivar tant a jo i a uns quants ferreriencs que érem per allà que el vam sentir des de d'avall s'Ajuntament on feia una estona que estàvem apalancats, en cap moment vam fer menció d'anar-lo a veure tot i que estigués aprop. Esper que no hagi molestat a cap fanàtic sanjoaner que se per experiència que a Ciutadella n'hi ha molts d'aquests. Bé, vaig a lo que toca:
Ahir dia 26 de juny era el dia internacional contra la tortura, dia en que la Comissió europea va fer una campanya en contra de la tortura què casualment l'Estat espanyat no va difondre. Per què deu ser? Deu ser per les més de 200 denúncies de tortura que va tenir l'Estat l'any passat? O deu ser per què amb el seu silenci administratiu volen seguir donant suport als cosso policíacs i als seus mètodes poc legals? Sigui com sigui us penjo el vídeo de la campanya, sobren les paraules.

Demà us relataré una part des viatge a Nafarroa que vaig trobar molt interessant.

La tergiversació del Ultima Hora de Menorca.

Ja sé que havia dit que intentaria no escriure però un petit fet m'ha forçat a fer-ho i a més ets exàmens més difícils ja s'han acabat. Sols queda fer tecnologia industrial demà i serà fàcil. Idò començ.
Resulta que ahir quan sortia tot feliç de s'examen de Llengua i Literatura Catalana me vaig troba amb un periodista del Ultima Hora. Me va demanar per ferme una petita entrevista i jo vaig acceptar. La sorpresa l'he tinguda avui mati. Jo estava tranquil·lament fent una infusió i llegint es diari quan de cop me trob el que us he penjat aquí devora. He dedicat una estona a llegir-ho i a rellegir-ho però sa veritat és que no me podia creure el que veia. Aniré per parts:
- En negreta i ben gros posen "Temo al examen de física por la densidad de su temario". En cap moment vaig dir açò. El que el periodista me va demanar era vam quin pensava que seria l'examen més difícil de tots i jo lògicament vaig dir que el de Física perquè és bastant llarg. En cap moment vaig dir que me feia por...
- El que diu sobre que pensava que seria més difícil i açò sí que està així com u vaig dir.
- Al final diu “he venido por gusto porque mi objetivo es hacer un modulo”. Una altre “errada” per part des qui ha redactat la noticia. El que va passar va ser que el periodista me va demanar vam quina carrera volia fe i jo li vaig contesta que no volia fer carrera sinó que volia fer un mòdul de grau superior però que així i tot vaig triar fer Selectivitat perquè tenia tot es temari (casi tot) de Batxiller fresc i m'interessava tenir la nota per si cas colque dia volia fer carrera. En cap moment vaig dir que venia a fer la Selectivitat per gust...
- Ja la darrera cosa que si més no he trobat molt curiosa ha estat que la entrevista la vaig fer tota en català, tan es periodista com jo sols vam empra es català ja que tots dos érem illencs. No entenc com és que a l'hora de publicar sa notícia ho fan integre en castellà, açò és sa política lingüística que tenen al diari Ultima Hora? Més ben dit, els hi interessa lo més mínim defensar sa nostra llengua?.
Queda demostrat que per vendre el que volen fer és provocar un impacte a primera vista, per això va perfectament el seu estil sensacionalista, però que per aconseguir aquest impacte es dediquin a tergiversar les paraules de la gent i per extensió les noticies ja és passar-se.
Amb això sols vull aclarir les suposades declaracions meves que apareixen al diari Ultima Hora. Si hagués sabut que s'inventarien la mitat de les declaracions per fer-les més atractives al lector hauria fet cas nul del periodista
Demà us contaré com unes queixes d'uns professors ressentits i un canvi de coordinador pot putejar tot un exàmen.

Pp balear i Air Berlin o la desvergonya personificada

Idò só, avui seré un poc més curt però bastant més contundent del que vaig ser l'altre dia. Últimes notícies: el Pp balear i Air Berlin exigeixen disculpes al Govern Balear... és a dir exigeixen disculpes perquè el Govern Balear hagi demanat a Air Berlin de tenir en compte la nostra llengua, la catalana. A més pel que he pogut comprovar pel diario insular franquista a part de censurar totalment la notícia en la seva secció anomenada “El ascensor” s'han dedicat a criticar a Joan Puig per dir el que pensa sobre l'actitud d'Air Berlin i a elevar a Rosa Estaràs per exigir disculpes al Govern Balear.
Ara resulta que no sols hem d'aguantar les denúncies per intentar emprar amb total normalitat la nostra llengua sinó que a més ens hem de disculpar per a voler emprar-la en tots els àmbits. Soc l'únic que es sent desorientat en el temps? Quants d'anys hem retrocedit sense que me n'hagi adonat? Cada dia hem sorprenen més les postures que certa gentussa adopta respecte la nostra llengua.

Jo m'afegeixo al boicot a Air Berlin

Ses noticies sobre es tema volen!!! Senzillament me resulta indignant que una empresa que treballa en la nostra comunitat autònoma sigui tan despectiva amb la llengua pròpia de la nostra comunitat autònoma, el Català. Tot comença quan la direcció de Política Lingüística de ses Illes va demanar per carta a Air Berlin que facin servir també el català en les seves comunicacions amb els passatgers. La resposta d'Air Berlin es va conèixer a través d'un editorial del seu director on es dedica a atacar a la nostra llengua i a dir que la utilització de la nostra llengua és totalment innecessària perquè estan a l'Estat espanyol. En resum, que no els hi surt d'allà respectar la que és la nostra llengua pròpia beneficiant així la llengua imposada des de fora afavorint que la llengua espanyada tengui més àmbits d'ús que la catalana donant avantatge a la llengua espanyada en el conflicte lingüístic permanent en que es troba immers la llengua catalana (100% classe de sociolingüística!!!). A més he llegit que l'empresa denunciarà a l'ex-diputat al congrés espanyat Joan Puig per equiparar l'empresa al nazisme. Impressionant, resulta que ells poden trepitjar impunement sa nostra llengua i per el més mínim atac que ells reben ja poden denunciar. No és just. A més avui mateix he llegit pes diari una carta dels feixistes de Ciudadanos on es dediquen a criticar la “imposició del catalanisme” que suposadament sofrim... resulta que defensar sa nostra llengua és una imposició! Senyors i senyores ben vinguts al circ del món, trepitjar els nostres drets lingüístics com a catalanoparlants és una actitud correcte la qual no es pot denunciar, defensar la nostra llengua és una actitud totalment denunciable i interpretada com una imposició d'aquesta. Benvinguts al món al reves.

PS: he penjat la imatge per la qual volen denunciar a Joan Puig per equiparar Air Berlin al nazisme. Anim a tothom que me llegeix a seguir amb la campanya.

Sobre el que va passar dijous i el que pot passar demà

Bones, avui toca un poc de reflexió sobre els fets de dijous de Ciutadella i comentar-ho on poc perquè ha provocat molta polseguera tot açò.
Primer de tot deixar ben clar per a tots els qui me llegiu que lo de dijous d'anar s'Ajuntament va ser un acte totalment espontani sense cap tipus d'influència o d'ànims per part de cap tipus de polític. Sa gent estava cremada i va decidir actuar pel seu compte i punt. Ho podem dir tots els que vam pujar al Saló Gòtic a expressar la nostra opinió a nen Brondo. Si l'Ajuntament no escolta es poble per les bones passa això. A més també destacar la feina de polítics com en Caramero o na Maite Salord què en lloc d'instigar l'ocupació de l'Ajuntament, així com van afirmar una rància i un feixista s'altre dia en roda de premsa, el que van fer va ser calmar a la gent i intentar dissoldre la concentració de davant i de dins l'Ajuntament per evitar problemes amb la policia. El que feren va ser una labor ciutadana d'evitar mals, insisteixo que els qui vam pujar en cap moment vam tenir el suport per a fer-ho de cap polític.
Personalment pens que és molt trist que l'equip de govern passi tant del poble que al final provoqui això, que el propi poble s'hagi de persona a dalt la sala per expressar a crits i amb una sinceritat qui fa por el que pensen. Si els membres de l'equip de govern tinguessin un poc de seny i de bona fe el que tindrien que fer és analitzar que va provocar tot això i fer un poc d'autocrítica en lloc de caldejar més s'ambient provocant als votants de l'oposició dient que els regidors de l'oposició son els causants de tot això per culpa d'una oposició que segons ells és alarmista i oportunista. Jo el que veig és que l'oposició de l'Ajuntament de Ciutadella és contundent i té les coses clares i així de clares les diu. Es propi poble que governen es revoltà en contra del seu equip de govern, és un fet que ha de fer reflexionar-los. En lloc de donar la culpa als altres (el més fàcil de tot) han de fer autocrítica.
Per acabar comentar el que passarà demà. En principi hi havia una concentració convocada a les 9 als Pins a causa de l'inici de l'estudi geològic de la zona. Avui mateix els vesins de Ciutadella l'han desconvocada. Personalment vull pensar que ho han fet per fer-se net les mans pel que pugui passar. Així tindrem que el que passarà demà a les 9 als Pins tornarà a ser reacció espontània de sa gent concentrada sense que cap tipus d'organisme en pugui ser responsabilitzat pel que pugui passar (en tot cas l'Ajuntament per provocar tot això). Tot i que estigui desconvocada en cap cas es podrà evitar la concentració espontània de la gent als Pins. Ningú dels que ja fiaven anar-hi s'ha de tirar enrere per aquesta notícia, la concentració serà sense convocatòria (i per tant crec que il·legal) però això no vol dir que no es faci, serà espontani i ja està.
Bé, i açò és tot per ara. Així com vagi rebent notícies ho aniré penjant per aquí.

PS: al web des pins ja han obert un fòrum d'opinió, està molt bé.

Ciutadella ha cridat, volem Pins!!!

Una petita crònica del que ha estat sa concentració. D'assistència ha estat espectacular, segons la premsa unes 600 persones. Tots estàvem voltant la font (el que quedava de la font) i han tornat a llegir el manifest que van llegir ahir. Crits i xiulets pels de dalt la sala. El que ha passat és que com que allò ha acabat prest ens hem dirigit de forma espontània a concentrar-nos davant de l'Ajuntament. Allà hem seguit cridat i demanant la dimissió de'n Brondo fins que al final i a base de prémer hem pogut entrar a l'Ajuntament. Un cop hem estat dalt la sala de plens s'ha omplert tot d'una. Allà més que mai ens hem fet senti, tinguen davant a en Brondo i a n'Antònia Salord. Al cap de poc han començat a pujar policies, els primer que han vingut amb porra en ma però quan han vist la gent que hi havia i els mitjans de comunicació s'han calmat tot d'una. Al final he pogut contar dotze policies locals i quatre nacionals separant la gent dels allà reunits. Sa veritat és que en Brondo no ha badat boca, ha quedat assegudet al seu coixí posant cara de pena. Tot el contrari que n'Antònia Salord què sa resol a xerrar amb la gent. Ja m'havien avisat de lo irritable que resultava aquesta senyora però sa veritat és que fins que no he sentit les coses que deia no he vist com podia arribar a ser. Al final hem baixat i hem seguit la protesta a baix.
Sa veritat és que pens que ha estat un bon cop d'atenció per l'Ajuntament de Ciutadella. Ja era hora de deixar ben clar el que pensa el poble que governa i ho hem fet de la manera més estrident que hi havia. Damà matí podreu llegir la notícia als mitjans de comunicació.

Retràs.

Ja sé que havia dit que a partir d'avui seria lliure i escriuria un poc més però es plans no sempre es compleixen així com a un li agradarien. Encara me queda un poc de feina per fer, un examen divendres, ses notes dilluns... esper que dimarts ja estigui en llibertat i comenci a fe coses pes bloc. Per si cas calcul que dimecres ja tindre cosa més o menys digne per penjar i per comentar, fins aleshores...
Per cert avui capvespre he assistit a sa concentració de sa plaça des Pins. He arribat tard i m'he perdut mig manifest. L'única cosa que no m'ha acabat d'agradar ha estat sa convocatòria, açò era a les 17:00 i de que es feia m'he enterat a les 15:00. Si la convocatòria s'hagués fet amb més temps segurament haurien concentrat a més gent. Així i tot ha estat prou bé, entre 200 i 250 persones segons sa crònica de na Maite Salord. Més o manco trob que sa xifra està bé, estàvem rodejant sa font i a més hi havia un bon gruix de gent.
Quan sigui lliure podré xerrar d'açò i de moltes més coses.

Tot i que no ho sembli... estic viu!!!

Idò, això mateix des títol. Fa un mes que vaig escriure sa darrera entrada des blog i des de llavors no he penjat res més. Me sap greu per la gent que cada dia segueix visitant es meu blog i que ha fet un mes veien sempre lo mateix. Sa veritat és que he passat un mes d'espant, per sort ja estem acabant es curs. Queden 3 dies de curs amb 6 examen per fer... però això ja tant és, ja me sembla del tot normal i acceptable. Un cop dus es ritme d'estudiar fins tard cada dia ja no hi ha res que t'espanti. A hores d'ara es sentiment que me domina és l'optimisme, optimisme de veure que aquest mes d'exàmens ha anat prou bé, optimisme de veure que vaig mantinguen una bona mitja, optimisme pel bon temps que fa però sobretot optimisme perquè sols queden tres diets, només tres i ja u tindrem tot llest!!!.
Amb relació a ses entrades sols dir que d'idees per escriure me'n sobren: es jocs olímpics de pekin 2008 (ja fa tems que tenc es baners penjats), comentar es cas d'en franki (condemnat per ultratge a la bandera espanyada), comenta lo des pins de Ciutadella (a Ciutadella sempre en duen alguna de cap), fotos de destrucció des paisatge... l'única cosa que me falta és temps. Però això a partir de dia 27 ja no serà un problema i podré dedicar temps a cercar informació sobre es temes per estudiar-los, fer-ne quatre cèntims i explicar un poc el que pens sobre quests temes. És a dir, a partir de dia 27 tornaré a tenir temps per poder tornar a escriure, a reflexar ses meves idees per escrit. També tornaré a tenir temps per dedicar-me a la lectura, tenc un munt de llibres pendents de llegir que cada dia me criden des de la estantaria. Només açò, estic viu i aquest bloc tornarà a funcionar a ple rendiment a partir de dia 27. Bé, millor a partir de dia 28, es 27 descansaré i gaudiré de sa nova llibertat que m'ha estat atorgada.

PS: Al meu perfil he canviat sa meva definició. Abans hi havia una autodefinició meva de més o menys com pens, ara hi he posat sa definició que me va fe na Maite Salord. Vulguis o no és un fet més o menys important, per part meva és tot un honor que la famosa escriptora, filòloga i política Maite Salord m'hagi definit de manera tan precisa, jajaja. Sa veritat és que va sortir més com una conya que com a una definició, però així ha quedat.

Bon Sant Jordi!

23 d'abril, Sant Jordi i dies d'es llibre, un altre dia emblemàtic que no podia deixar passar sense felicitar a tots es meus lectors i lectores què de tan en quant o habitualment me feis sa visita per veure ses novetats. Me sap greu ser tan sos últimament però ja us ho compensaré (esper) després d'haver passat es 21 dies lectius que me queden amb es seus 24 exàmens. Exacte, ni ho heu llegit malament ni m'he tornar loco (de moment), ja hem arribat en un punt on ens queden més exàmens per fer que dies de classe. Fent una ullada ràpida al calendari veig que a més tenim dos dies sense cap examen, per contra tenim 6 dies amb dos exàmens i alerta a que colque dia no n'hi hagi tres.
Deixant de banda desgràcies personals vaig a lo que toca.

Dies com avui són s'excusa perfecte per deixar una estona sa televisió de banda i posar-nos a llegir, amb ets actes organitzats pes dia d'es llibre no tenim excusa possible. Posar-nos a llegir o a escriure com jo mateix estic fent. Ja sé que sona típic però és llibres són tot un món i no hi ha res millor que veure que estàs enganxat a un llibre, que no el pots deixar de llegir fins que l'has acabat i així i tot al cap d'un temps el veus desat a l'estanteria i de cop te venen ganes de rellegir-lo, i quan ho fas sempre descobreixes nous detalls que se t'havien passat per alt en la primera lectura. És una experiència magnífica.

M'ha quedat un poc curt però per avui ja no me dona temps per a més, així que us deix un petit poema per acabar aquest petit escrit.

Escric per viure.
O bé al revés, tal volta:
Visc per escriure

Miquel Martí i Pol

PS: Aquest dissabte a Ferreries hi ha és concert FES-TE LLENGUA! A la plaça de Loar a partir de les 19h amb actuacions des Pinyeta Pinyol, Moix i de L'Infant terrible. A més també hi haurà sa lectura des manifest per la llengua i torrada. No hi podeu faltar!

II República

Bones, avui 14 d'abril no podia deixar-lo passa sense escriure ni que sigui unes poques paraules sobre sa II República. Tots sabem com va na i a on va acabà... així i tot personalment pens que ja comença a ser hora de qüestionar i de manera seriosa sa poca necessitat que tenim de mantenir una monarquia que no és res més que un des tants restes actualment vigents i plenament acceptats de l'època franquista. No me surt d'allà haver de mantenir una institució imposada per un dictador, el que no m'estranya és que encara hi sigui amb l'actual actitud de la societat espanyada. Queda massa gent per la qual la dictadura va ser un fet positiu i comença a haver massa gent que la defensa i que no la va viure. Posa es pels de punta.

Bé ja posaré un article d'opinió sobre açò colque dia, aquí us deix un fragment d'una noticia de Vilaweb on s'explica amb poques paraules com va anar aquell dia. També us pos un vídeo fet per Vilaweb en motiu del 75é aniversari de la proclamació de la II República. Serveixi de petit homenatge per tots es qui van creure i encara creiem amb una república.

El 14 d'abril de fa setanta-set anys Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República catalana, que al cap de tres dies es va substituir per la recuperació de la Generalitat. Poques hores després el president en funcions espanyol, Niceto Alcalá-Zamora, també va declarar la Segona República. Totes dues proclamacions van ser conseqüència directa de l'aclaparadora victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, i van posar fi al regnat d'Alfons XIII. Amb tot, la dictadura franquista, primer, i la imposició el 1975 de Joan Carles I com a cap de l'estat en substitució de Francisco Franco va estroncar el procés republicà a l'estat. I això que, actualment, les repúbliques (presidencialistes o parlamentàries) són majoritàries a tot el món. I la llista continua creixent.

Recull de novetats: Antoni Camps, la intolerància d'un homofob.

Ja avís, des d'avui fins a final de curs (27 de maig) es ritme d'aquest bloc caurà amb picat, segons es meu últim recompte d'exàmens amb 35 dies lectius que queden tindré uns 31 exàmens, i encara en falten per posar. A més que a nivell persona tenc uns petits problemes què tampoc me deixen concentrar-me amb rés, hi ha que veure sa sorprenent habilitat que tenen es maldecaps petits per reproduir-se i multiplicar-se per a començar a convertir-se amb maldecaps grans.

Començ idò comentant un dels articles àcids i sorprenents des bloc de n'Antoni Camps. Pels què no sapigueu qui és aquest us en faig quatre cèntims. Actual nº3 del Pp menorquí amb possibilitats de posar-se al cap davant de Menorca segons he llegit. No s'hem faria estrany que fos de l'Opus, representa es pensament més extrem de l'extrema dreta del Pp, que si avortar és com un acte terrorista, que sa homosexualitat és una malaltia, que a Menorca sofrim una imposició lingüística catalanista, en oposició total al divorci i com no al matrimoni homosexual... es rollo de sempre d'aquest tipus de gent. Sa darrera perla que hem pogut llegir d'ell? Un article on defensa el model tradicional de matrimoni en contraposició del divorci i del matrimoni homosexual. Amb l'última frase del seu article es pot entendre clarament perquè el simple fet de sentir-lo anomenar em posa malalt “La salud de la sociedad depende de la salud de las familias, por tanto, bienvenidos sean todos estos movimientos para proteger el matrimonio tradicional que son la base de toda sociedad sana.”. Matrimoni tradicional heterosexual, evidentment. Mai arribaré a entendre com pot ser que gent com ell què promou la intolerància i la discriminació de la gent per motius d'orientació sexual el deixen ostentar un càrrec públic com és el de conseller a l'oposició, càrrec pagat pera tots i totes: homosexuals, bisexuals, transsexuals i heterosexual. Amb aquest sentit no es queixa de res. Segons ell la societat sana és la que està basada amb la intolerància, amb la discriminació i amb la desigualtat de drets, basada amb un ferm matrimoni tradicional (heterosexual i catòlic) indissoluble. Això dona ales a la violència de gènera dins del matrimoni. En contraposició una societat malalta és la basada amb la lliberta d'opció sexual i la igualtat de drets, una societat respectuosa i tolerant. Senzillament increïble, increïble que avui dia es permetin i tolerin actituds més típiques de l'època d'en Xisket (serà que la dictadura no ha acabat del tot? Arribarà a acabar mai?), increïble que fer declaracions de caràcter discriminatori i intolerant com aquest no sigui delicte (crec), increïble que cobri de tots i totes, increïble que tengui possibilitats d'encapçalar el Pp menorquí, el món és increïble no? Aquestes coses no és poden permetre ni es poden tolerar, els autèntics malats són ells, sa malaltia es diu homofòbia. Desgraciadament actituds com aquestes són perfectament comprensibles dins la nostra societat actual. Massa gent pensa com ell, massa gent li dona suport. Segons els criteris d'en Camps podríem dir que la nostra societat està massa sana, és hora que la corrompem un poc, bastant, molt! Es fets rallen per si mateixos. Per sort me sent orgullós de ser dels malalts, sempre fent força cap a una societat igualitària.

Coses per visitar:
- Si teniu esme podeu fer un guait a s'Article de n'Antoni Camps.
- Aquí us pos sa declaració final de l'última trobada del Triangle jove que es va fer baix el lema “homes i dones joves construint igualtat” a la què vaig assistir on es tractà el tema, és interessant.

Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament. Les armes no eduquen, maten!

Bones a tothom. Ja feia massa dies que no posava res per aquí així que ja toca. Aquests dies hem estat Barcelona amb els companys de classe per assistir al Saló de l'ensenyament i allà vaig poder assistir a una acció anti-militar dins del mateix Saló davant l'estant de les forces armades. A continuació us pos el comunicat on s'explica tot el que va passar, el manifest de la campanya i un parell de fotos.

En el marc de la campanya "Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament" i sota el lema "Les armes no eduquen, maten" impulsada per Federació Catalana d'ONG per la Pau, Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament, CGT, USTEC•STEs (IAC), Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, Justícia i Pau, Fundació per la Pau, Centre UNESCO de Catalunya, Dones x Dones, Entrepobles, Col•lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, Asamblea Antimilitarista de Madrid, SIOF (Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar), Centre Virtual de la Cultura de Pau de Catalunya, GEES (Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat), GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica), AMPA Escola Patronat Domènech (Barcelona), Plataforma per la Pau (Lloret), Coordinadora “Un altre món és possible” (Sabadell), Fundació Akwaba, Estudiants En Lluita, ahir es va realitzar una acció davant l'estand de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament.

Un grup de set activistes, vestits amb granotes blanques, es van situar davant l'estand de l'exèrcit i es van llençar cubells de pintura vermella per sobre, desplegant, seguidament, una pancarta amb el lema "Les armes no eduquen, maten". L'acció es va desenvolupar sense cap incident fins que els mossos d'esquadra es van emportar els activistes, alguns de forma ben brusca, i tres persones que enregistraven imatges o cobrien la informació de l'acció. Una d'aquestes persones fou sacsejada violentament i escridassada, produint-se moments de tibantor. Una de les activistes resultà contusionada a causa que se la van emportar torçant-li al braç a l'esquena de forma brusca i continua (com més es queixava que li feien mal, més torçava el braç el policia).

Després d'identificar les persones retingudes en un espai proper a la zona dels fets, amagat de la vista del públic, van deixar anar tothom, si bé alguna de les persones que enregistraven imatges ha estat denunciada.

Aquest comunicat l'estem passant ara perquè ahir vam marxar de Barcelona a la una de la nit després de passar al voltant de cinc hores en un centre de salut per atendre la nostra companya i de presentar la pertinent denuncia en el Jutjat de guardia.

El manifest de la campanya

DEMILITARITZEM EL SALÓ “ESTUDIA”

Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament “Estudia” de Barcelona (2 al 6 d’abril). Entenem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

• Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme o el recurs a la violència, contradiuen els valors vertebrals que han de regir l’educació del jovent, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, l’empatia, el diàleg o la solidaritat.
  
• La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”
  
• La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.
  
• La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit.
  
• En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat que es vanaglorieja de potenciar la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.

Advertim, també, la presència al saló de cossos policíacs que massa sovint s’extralimiten en les atribucions que li són atorgades democràticament, sigui fent un ús desproporcionat de la força, sigui reprimint col·lectius que s’oposen al sistema polític i econòmic establert.

És per això que manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament “Estudia” i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, maten!

Podreu trobar tota la informació i mes fotos als següents enllaços:
El bolc Així ho penso
Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
USTEC

Fora exèrcit i cossos policíacs del Saló de l'ensenyament!
Desmilitaritzem l'educació i la societat!
Cap exèrcit defensa la pau!

Neix l'Infant Terrible

Història de l’Infant Terrible

Una freda i humida nit de tardor del 2007 neix d’una espurna picada pels gegants de s’Enclusa al Puig d’Ostern l’Infant Terrible.

Amb una forca a sa mà, camina amb força sobre els caps dels adormits, desafiant la por i les àcides mirades de les fosques parets, lluitant amb la seva arma contra els carronyaires del ciment.

L’infant Terrible segueix lluitant contra l’Imperi

Una història escrita per ells mateixos que deixa ben clar des del principi els ideals de grup. Lletres reivindicatives i crítiques amb la intenció de despertar a la societat. Per ara només tenen penjades dues cançons però de preparades per sonar en tenen unes quantes més. La seva primera actuació serà dissabte dia 26 d'Abril a sa Plaça de L'oar de Ferreries en el “Concert per la llengua”, un concert organitzat per l'Associació de Vesins s'Enclusa i l'Associació Juvenil Alexandria on també sonaran els Pinyeta Pinyol i els Moix.

Ells són (d'esquerra a dreta) en Xavier Martí (baix), na Maria Marquès (veus i teclat), en Pera Marí (guitarra i cors), n'Oscar P. Serra (veu), n'Eduard Coll (bateria) i en Joan Capó (guitarra). Tots amb la experiència d'haver tocat amb altres grups anteriorment, sobretot en Pera i en Xavier què actualment també toquen conjuntament en l'Orquestra Sarau.

Estic segur de que tot els hi anirà bastant bé i amb el tems podrem veure la seva consolidació com a grup.
Ànims i molta sort!!!


PS: Per si algú vol visitar el seu “myspace” hi podeu accedir des d'aquí, a més tenc la seva direcció posada a “blocs que visit habitualment”.

Es Carrer de Menorca tanca

Sa veritat és que ja feia temps que anava sentint rumors de que econòmicament no anaven gaire bé i que prest tancarien... confiava però que sols fossin açò, rumors. Dijous me van dir que aquesta setmana treien es darrer nombre, cosa que vaig poder confirmar per jo mateix és divendres quan vaig anar a comprar-la. És una noticia molt trista, l'únic mitjà de comunicació escrit integre en Català de Menorca (a excepció des nyas) i de caràcter progressista tanca les portes perquè els propis menorquins hem volgut. Açò diu molt de nosaltres mateixos com a illa. Ara ens queda la premsa menorquina diària, podem triar entre sensacionalisme en Castellà o manipulació catolico-franquista naturalment en Castellà també. És desolador, ens negam a nosaltres mateixos la possibilitat de tenir un mitjà de comunicació escrit integre en Català, no m'estranya que no hi hagi més denuncies per abusos lingüístics, sembla que directament assumim la nostra castellanització sense fer res per evitar-ho. Després hi ha els típics que és fan les víctimes del Català perquè si volen ser mestres han de tenir es nivell C,o perquè l'educació és fa en Català i la voldrien integre en Castellà. Fa molta ràbia. De cada dia més ens negam les nostres pròpies arrels i la cultura cultura pròpia per adquirir una cultura que ens va ser imposada a base de sang just fa 300 anys. Aprofit per comentar un fragment de “La Balenguera” de'n Joan Alcover que fa poc vaig haver de comentar a classe: “Sap que la soca més s'enfila / com més endins pot arrelar”. Nosaltres com a poble sols podrem créixer i enfilar-nos cap amunt (cap al futur) com més fermes siguin les nostres bases, com més clar tinguem les nostres arrels. L'arbre és un símbol de vida que abraça des del cel amb les seves branques, que és el futur, fins a la profunditat de la terra amb les seves arrels, el nostre passat. Amb la desaparició d'Es Carrer de Menorca ens estem negant les nostres arrels perquè hem fet desaparèixer un mitjà de comunicació conscient i coherent amb les nostres arrels. Ens estem negant les nostres arrels i així mai podrem avançar com a poble.

Ja som aquí + recull de novetats.

Vaig dir una setmana i al final ha estat un poc més, açò passa quan te mal acostumes. Sa veritat que m'ha anat bastant bé desconnectar un poc des bloc després de fer-hi tanta feina, fer 15 articles en una setmana cansa. Diumenge hi va haver eleccions... Què voleu que us digui? Es dos partits majoritaris es van fer encara més majoritaris i els reductes nacionalistes es van reduir encara més. A més de la decepció de Unitat per les illes, ja veia en Pera Sampol al congrés, no entenc com és que la meitat dels votants nacionalistes que estaven agrupats a Unitat van decidir votar als espanyols (de 50.000 vots que en teoria havia de tenir en va rebre uns 25.000). El vot útil és la tonteria més gran que he sentit mai, no hi ha que votar útil sinó que hi ha que votar el que tu penses. És el mateix que els estudis universitaris, hi ha gent que no tria certes carreres universitàries que li agradarien molt simplement perquè pensen que no trobaran feina d'allò o que no cobraran gaire. Així que aquests es passen 5 anys estudiant una cosa que no els hi agrada i després es tiraran 40 anys fent feina d'una cosa que no els hi agrada, un amargament de vida. Per això el vot útil és una tonteria i triar una carrera en funció del que guanyaràs i no del que t'agrada és si fa no fa la mateixa tonteria. Com molt bé deia un article de Vilaweb referint-se a Catalunya on ERC ha perdut 5 escons (crec) “Catalunya ha elegit no elegir”, diria que ses Illes també hem elegit no elegir. Sempre ens quedarà el petit consol de que el senador menorquí ja no és en Seguí, sa alegria es basa en que han fotut fora al Pp més que en el fet que es qui hi a ara és del Psoe tot i que s'hagi presentat en coalició. Resum, es sistema “democràtic” funciona, és partits que tenien més encara tenen més i es qui tenien menys ara tenen molt menys, és sistema bipartidista d'alternança des poder funciona, ni en Cànovas ho va saber fer millor perquè ara sembla que es vot no està manipulat sinó que ja ens manipulen directament a nosaltres amb debats, grans campanyes de publicitat i demés estratègies de marketing.

Agraïment

En un altre ordre de coses aprofitar per donar el meu agraïment a tota la gent que està lluitant i dona suport pes tema de n'Edu. Però també el meu agraïment a tota la get que per curiositat o per casualitat ha vingut a parar al meu bloc per llegir tot el que hi tenc sobre es tema, estic tinguen unes quotes de visites realment impressionants pel que és aquest bloc. Us adjunt un gràfic on es veu clarament l'augment espectacular d'aquests dies. Moltes gràcies a tots perquè llegint les noticies heu ajudat a que no fos un cas més de discriminació lingüística i també gràcies a tots hem fet possible superar el silenci d'alguns medis de comunicació. També molt agraït a n'Edu per fer que es cas tirés endavant, per no renunciar mai a l'exercici dels seus drets i per exposar-se al judici. També te don gràcies per tota la informació que me cas proporcionant sobre es tema.
Aquest dilluns comentàvem que si a la concentració en som 10 ja farem bo, vist com a nat tot quests dies i vista tota la difusió que ha tingut i està tinguen... Jo no m'arriscaré a fer un pronòstic però el que si és segur és que serem més de 10. Així que demà ens teniu que sorprendre i assistir tots els que pugueu a la concentració

XERRAR S A NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE.

El judici comença a les 10:15, a les 10:00 nosaltres ja i serem amb sa pancarta. Agraïment

Us pos es gràfic de visites fins fa just un minutet. Repetesc, a tots moltes gràcies.

Carta del 2070, el final de l'aigua

"La vida en la terra ja no serà possible d'aquí a poc temps perquè la destrucció del Medi ambient ha arribat a un punt irreversible"

No me costa gens tancar els ulls i imaginar una Menorca desèrtica, amb macrourbanitzacions i grans carreteres abandonades perquè l'illa ha perdut tot el seu valor. Per què deu ser?

Tot just fa un mes

Devien ser les quatre des capvespre i ell com cada dia es va resoldre d'anar cap a s'hort a fer-hi una estona. Pes camí es trobà en Joan i en Tomeu. Van rallar una estona de sa pluja que havia fet aquells dies i de la que encara faltava per fer. Ell ja feia un parell de dies que baixava al torrentet de davant s'hort a fer net no fos cosa que amb ses pluges s'embussés i negués s'hort. Aquell dia gairebé ho tenia tot llest, sols li quedava el darrer tram que passava per davall del pont de la carretera. Quan gairebé ho tenia tot llest va notar una forta opressió al pit, la respiració se li feia més dificultosa, li costava molt poder seguir respirant. Li anava pujant es mareig, el món començà a girar al voltant seu cada cop més rapit. Li fallaren les cames i es desplomà damunt la terra, damunt aquella terra que tant estimava, damunt aquella terra que ell cada dia cuidava i estimava, damunt aquella terra en què un dia pensà que si m'he de morir que sigui aquí. Besà la terra i tanca els ulls. Allà quedà. Aquell dia havia partit cap a s'hort que ell tant estimava sense saber que mai més ne'n tornaria. I allà quedà, reposant, esperant a ser trobat.
Ara , tot i que ja no el puguem veure, ell segueix a s'hort cuidant es arbres, regant ses plantes i protegint-lo de les ventades. Ell segueix i seguirà cuidant s'hort per sempre més.

Va morir besant la terra.

Benvinguts

Bon dia, bones tardes, bona nit. Tot depèn de s'hora en què passeu per aquí a fer sa visita.
Ja feia temps que me rodava pes cap açò de fer un bloc però no ha estat fins avui que he vist unes quantes fotos dignes de ser penjades que m'he decidit. D'entrada ja us dic que ni serà un bloc ni un foto bloc, serà una mescla. Aniré penjant fotos que tenc per aquí que me van quedar prou bé i alhora també aniré posant entrades sobre... no sé, un poc de tot: pinzellades de sa meva vida, coses que veig i llegesc, opinions... Vam com surt.