Les paraules d'alè després de la censura són com el sol després de l'aiguat.
Imatge i poema censurats pel diari Menorca.
Vam dir que no ho separava ningú
Ni muntanyes ni tristos déus de grava
Tampoc els trencs que solquen les mans
Home i home i dona i dona i
Aquesta foto no es torna de sèpia
(Poema: Biel Pons Pons)
7 Aportacio(ns):
Aso que son dos mariquites? jajaja
Que fàcil riure’s d la gent des del anonimat...
Aquest anònim segur que és un fatxa retrògrad.
Perdò, aquest dues persones són homosexuals? Travestis vestits d'home? O que són, senyor Llorenç?
Val més que no posis es nom fatxa repugnant, perquè quan et trobem pes carrer ja et direm personalment que es tracta de dues persones, hi dues persones que es donen la mà amb anells o sense no són motiu de censura.
El que has de fer fatxa repugnant és anar a llepar el cul a qualque capellà, que de ben segur estarà molt content. I èt recordam que ni et passi pes cap posar el teu nom aquí fatxa repugnant.
Argala
Bonu, veig que segueixes passant per aquí omplint es post es ses teves tonteries homofòbiques. Us recomant un post des blog de na Maite Salord on es defineixen aquests típus d’elements com a trols des blogs. Per cert, es qualque tipus de venjança pes meus comentaris i posts anteriors contra cert polític menorquí o que? També es casualitat que aquest sigui s’unic blog on s’han dedicat a posar porqueria a sa entrada de sa foto censurada.
La censura ha veces brota en donde menos te lo esperas.
De quien menos te lo esperas.
Y de quien mas despotrica contra ella.
La censura tiene el peligro del tabaco,que cuanto mas consumes,mas difícil es dejarlo.
Publica un comentari