dimecres, 23 / abril / 2008

Bon Sant Jordi!

23 d'abril, Sant Jordi i dies d'es llibre, un altre dia emblemàtic que no podia deixar passar sense felicitar a tots es meus lectors i lectores què de tan en quant o habitualment me feis sa visita per veure ses novetats. Me sap greu ser tan sos últimament però ja us ho compensaré (esper) després d'haver passat es 21 dies lectius que me queden amb es seus 24 exàmens. Exacte, ni ho heu llegit malament ni m'he tornar loco (de moment), ja hem arribat en un punt on ens queden més exàmens per fer que dies de classe. Fent una ullada ràpida al calendari veig que a més tenim dos dies sense cap examen, per contra tenim 6 dies amb dos exàmens i alerta a que colque dia no n'hi hagi tres.
Deixant de banda desgràcies personals vaig a lo que toca.

Dies com avui són s'excusa perfecte per deixar una estona sa televisió de banda i posar-nos a llegir, amb ets actes organitzats pes dia d'es llibre no tenim excusa possible. Posar-nos a llegir o a escriure com jo mateix estic fent. Ja sé que sona típic però és llibres són tot un món i no hi ha res millor que veure que estàs enganxat a un llibre, que no el pots deixar de llegir fins que l'has acabat i així i tot al cap d'un temps el veus desat a l'estanteria i de cop te venen ganes de rellegir-lo, i quan ho fas sempre descobreixes nous detalls que se t'havien passat per alt en la primera lectura. És una experiència magnífica.

M'ha quedat un poc curt però per avui ja no me dona temps per a més, així que us deix un petit poema per acabar aquest petit escrit.

Escric per viure.
O bé al revés, tal volta:
Visc per escriure
Miquel Martí i Pol

PS: Aquest dissabte a Ferreries hi ha és concert FES-TE LLENGUA! A la plaça de Loar a partir de les 19h amb actuacions des Pinyeta Pinyol, Moix i de L'Infant terrible. A més també hi haurà sa lectura des manifest per la llengua i torrada. No hi podeu faltar!

dilluns, 14 / abril / 2008

II República

Bones, avui 14 d'abril no podia deixar-lo passa sense escriure ni que sigui unes poques paraules sobre sa II República. Tots sabem com va na i a on va acabà... així i tot personalment pens que ja comença a ser hora de qüestionar i de manera seriosa sa poca necessitat que tenim de mantenir una monarquia que no és res més que un des tants restes actualment vigents i plenament acceptats de l'època franquista. No me surt d'allà haver de mantenir una institució imposada per un dictador, el que no m'estranya és que encara hi sigui amb l'actual actitud de la societat espanyada. Queda massa gent per la qual la dictadura va ser un fet positiu i comença a haver massa gent que la defensa i que no la va viure. Posa es pels de punta.

Bé ja posaré un article d'opinió sobre açò colque dia, aquí us deix un fragment d'una noticia de Vilaweb on s'explica amb poques paraules com va anar aquell dia. També us pos un vídeo fet per Vilaweb en motiu del 75é aniversari de la proclamació de la II República. Serveixi de petit homenatge per tots es qui van creure i encara creiem amb una república.

El 14 d'abril de fa setanta-set anys Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República catalana, que al cap de tres dies es va substituir per la recuperació de la Generalitat. Poques hores després el president en funcions espanyol, Niceto Alcalá-Zamora, també va declarar la Segona República. Totes dues proclamacions van ser conseqüència directa de l'aclaparadora victòria dels partits republicans a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, i van posar fi al regnat d'Alfons XIII. Amb tot, la dictadura franquista, primer, i la imposició el 1975 de Joan Carles I com a cap de l'estat en substitució de Francisco Franco va estroncar el procés republicà a l'estat. I això que, actualment, les repúbliques (presidencialistes o parlamentàries) són majoritàries a tot el món. I la llista continua creixent.

dimecres, 9 / abril / 2008

Recull de novetats: Antoni Camps, la intolerància d'un homofob.

Ja avís, des d'avui fins a final de curs (27 de maig) es ritme d'aquest bloc caurà amb picat, segons es meu últim recompte d'exàmens amb 35 dies lectius que queden tindré uns 31 exàmens, i encara en falten per posar. A més que a nivell persona tenc uns petits problemes què tampoc me deixen concentrar-me amb rés, hi ha que veure sa sorprenent habilitat que tenen es maldecaps petits per reproduir-se i multiplicar-se per a començar a convertir-se amb maldecaps grans.

Començ idò comentant un dels articles àcids i sorprenents des bloc de n'Antoni Camps. Pels què no sapigueu qui és aquest us en faig quatre cèntims. Actual nº3 del Pp menorquí amb possibilitats de posar-se al cap davant de Menorca segons he llegit. No s'hem faria estrany que fos de l'Opus, representa es pensament més extrem de l'extrema dreta del Pp, que si avortar és com un acte terrorista, que sa homosexualitat és una malaltia, que a Menorca sofrim una imposició lingüística catalanista, en oposició total al divorci i com no al matrimoni homosexual... es rollo de sempre d'aquest tipus de gent. Sa darrera perla que hem pogut llegir d'ell? Un article on defensa el model tradicional de matrimoni en contraposició del divorci i del matrimoni homosexual. Amb l'última frase del seu article es pot entendre clarament perquè el simple fet de sentir-lo anomenar em posa malalt “La salud de la sociedad depende de la salud de las familias, por tanto, bienvenidos sean todos estos movimientos para proteger el matrimonio tradicional que son la base de toda sociedad sana.”. Matrimoni tradicional heterosexual, evidentment. Mai arribaré a entendre com pot ser que gent com ell què promou la intolerància i la discriminació de la gent per motius d'orientació sexual el deixen ostentar un càrrec públic com és el de conseller a l'oposició, càrrec pagat pera tots i totes: homosexuals, bisexuals, transsexuals i heterosexual. Amb aquest sentit no es queixa de res. Segons ell la societat sana és la que està basada amb la intolerància, amb la discriminació i amb la desigualtat de drets, basada amb un ferm matrimoni tradicional (heterosexual i catòlic) indissoluble. Això dona ales a la violència de gènera dins del matrimoni. En contraposició una societat malalta és la basada amb la lliberta d'opció sexual i la igualtat de drets, una societat respectuosa i tolerant. Senzillament increïble, increïble que avui dia es permetin i tolerin actituds més típiques de l'època d'en Xisket (serà que la dictadura no ha acabat del tot? Arribarà a acabar mai?), increïble que fer declaracions de caràcter discriminatori i intolerant com aquest no sigui delicte (crec), increïble que cobri de tots i totes, increïble que tengui possibilitats d'encapçalar el Pp menorquí, el món és increïble no? Aquestes coses no és poden permetre ni es poden tolerar, els autèntics malats són ells, sa malaltia es diu homofòbia. Desgraciadament actituds com aquestes són perfectament comprensibles dins la nostra societat actual. Massa gent pensa com ell, massa gent li dona suport. Segons els criteris d'en Camps podríem dir que la nostra societat està massa sana, és hora que la corrompem un poc, bastant, molt! Es fets rallen per si mateixos. Per sort me sent orgullós de ser dels malalts, sempre fent força cap a una societat igualitària.

Coses per visitar:
- Si teniu esme podeu fer un guait a s'Article de n'Antoni Camps.
- Aquí us pos sa declaració final de l'última trobada del Triangle jove que es va fer baix el lema “homes i dones joves construint igualtat” a la què vaig assistir on es tractà el tema, és interessant.

dissabte, 5 / abril / 2008

Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament. Les armes no eduquen, maten!

Bones a tothom. Ja feia massa dies que no posava res per aquí així que ja toca. Aquests dies hem estat Barcelona amb els companys de classe per assistir al Saló de l'ensenyament i allà vaig poder assistir a una acció anti-militar dins del mateix Saló davant l'estant de les forces armades. A continuació us pos el comunicat on s'explica tot el que va passar, el manifest de la campanya i un parell de fotos.


En el marc de la campanya "Desmilitaritzem l'educació, desmilitaritzem el saló de l'ensenyament" i sota el lema "Les armes no eduquen, maten" impulsada per Federació Catalana d'ONG per la Pau, Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans, Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament, CGT, USTEC•STEs (IAC), Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, Justícia i Pau, Fundació per la Pau, Centre UNESCO de Catalunya, Dones x Dones, Entrepobles, Col•lectiu Antimilitarista de Sant Cugat, Asamblea Antimilitarista de Madrid, SIOF (Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal a la Despesa Militar), Centre Virtual de la Cultura de Pau de Catalunya, GEES (Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat), GOAC (Germanor Obrera d'Acció Catòlica), AMPA Escola Patronat Domènech (Barcelona), Plataforma per la Pau (Lloret), Coordinadora “Un altre món és possible” (Sabadell), Fundació Akwaba, Estudiants En Lluita, ahir es va realitzar una acció davant l'estand de l'exèrcit en el Saló de l'ensenyament.

Un grup de set activistes, vestits amb granotes blanques, es van situar davant l'estand de l'exèrcit i es van llençar cubells de pintura vermella per sobre, desplegant, seguidament, una pancarta amb el lema "Les armes no eduquen, maten". L'acció es va desenvolupar sense cap incident fins que els mossos d'esquadra es van emportar els activistes, alguns de forma ben brusca, i tres persones que enregistraven imatges o cobrien la informació de l'acció. Una d'aquestes persones fou sacsejada violentament i escridassada, produint-se moments de tibantor. Una de les activistes resultà contusionada a causa que se la van emportar torçant-li al braç a l'esquena de forma brusca i continua (com més es queixava que li feien mal, més torçava el braç el policia).

Després d'identificar les persones retingudes en un espai proper a la zona dels fets, amagat de la vista del públic, van deixar anar tothom, si bé alguna de les persones que enregistraven imatges ha estat denunciada.

Aquest comunicat l'estem passant ara perquè ahir vam marxar de Barcelona a la una de la nit després de passar al voltant de cinc hores en un centre de salut per atendre la nostra companya i de presentar la pertinent denuncia en el Jutjat de guardia.






El manifest de la campanya

DEMILITARITZEM EL SALÓ “ESTUDIA”

Enguany, l’exèrcit ha estat convidat una altra vegada a participar al Saló de l’Ensenyament “Estudia” de Barcelona (2 al 6 d’abril). Entenem que la seva presència en aquest esdeveniment educatiu no és admissible per les següents raons:

  • Els valors que transmeten les institucions militars, l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme o el recurs a la violència, contradiuen els valors vertebrals que han de regir l’educació del jovent, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat, l’empatia, el diàleg o la solidaritat.
  • La proposta que l’exèrcit ofereix als estudiants s’oposa a la LOE, que s’inspira en “l’educació per a la prevenció de conflictes i per a la resolució pacífica d’aquests, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social”, i s’orienta a la consecució de “la formació per a la pau, el respecte dels drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles.”
  • La presència de l’exèrcit en aquest saló s’emmarca en la cada cop més incisiva participació en els espais educatius. L’exèrcit espanyol pretén potenciar l’eufemística “cultura de la defensa” i “l’esperit militar” entre la joventut per millorar la seva deteriorada imatge pública i pal·liar les actuals dificultats de reclutament.
  • La propaganda que el jovent rep del Ministeri de Defensa és enganyosa, desprèn una imatge idíl·lica de la vida militar i edulcora el paper de les forces armades espanyoles en els conflictes bèl·lics. L’exèrcit és presentat gairebé com una ONG d’ajut humanitari, la qual cosa oculta el seu rol de defensa d’interessos més espuris. En cap cas s’informa rigorosament de les conseqüències que es desprenen d’ingressar en l’exèrcit.
  • En un context on la seguretat humana s’hauria de mesurar amb indicadors de sanitat, de seguretat alimentària, d’accés al treball, de respecte als drets humans, de conservació del medi natural o del dret a l’educació, transmetre esquemes militaristes com a solució dels problemes que afecten les nostres societats és contradictori i caduc.

Així, des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics. A més, constatem el contrasentit que suposa que un govern de la Generalitat que es vanaglorieja de potenciar la Cultura de la Pau amb instruments com l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, o el Consell Català de Foment de la Pau, convidi, mitjançant el Departament d’Educació, institucions militars al Saló de l’Ensenyament.

Advertim, també, la presència al saló de cossos policíacs que massa sovint s’extralimiten en les atribucions que li són atorgades democràticament, sigui fent un ús desproporcionat de la força, sigui reprimint col·lectius que s’oposen al sistema polític i econòmic establert.

És per això que manifestem el nostre ferm rebuig a la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament “Estudia” i comminem el Departament d’Educació, en qualitat de coordinador, i la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, a retirar-li la invitació per a les edicions d’enguany i les properes.

Les armes no eduquen, maten!


Podreu trobar tota la informació i mes fotos als següents enllaços:
El bolc Així ho penso
Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
USTEC

Fora exèrcit i cossos policíacs del Saló de l'ensenyament!
Desmilitaritzem l'educació i la societat!
Cap exèrcit defensa la pau!