Ses fotos d'avui

Ambient prèvi

Entrevista a nen Tomeu i en Pau

N'Edu xerrant amb es polítics

Sa pancarta

Entrada dels jutjats

Expectació i bon ambient a fora

A sa sortida des judici

Petita roda de premsa improvitzada

Més gent

Més premsa

Absolució!!!

Així de clar i de contundent, ha estat un matí fantàstic però també han passat moltes coses que semblava que l'havien d'espanyar. Aquí ve sa meva crònica.
El matí ha començat malament. No havia pogut venir cap avió des de Palma i l'advocat no ha pogut partir. La jutgessa s'ha negat a ajornar el judici al·legant que per aquest tipus de judicis (de faltes) no feia falta advocat. La assistència ha estat increïble, tan a nivell de gent com de medis de comunicació. Diria que érem una cinquantena de persones. Hem desplegat la pancarta i ens hem sembrat allà davant. Tots els periodistes ens han començat a gravar i a nen Tomeu i en Pau els ha entrevistat IB3. Quan ja s'atracava l'hora del judici hem anat tots a l'entrada dels jutjats. Després d'esperar uns minuts s'han presentat una parella de policies nacionals per dir que no es podia entrar amb càmeres. Aquí la cosa ja es començava a posar xunga. La culminació de desgràcies inicials ha estat la sala del judici. La jutgessa havia triat fer el judici en una sala on sols cabien 6 persones com a públic!!!. Crec que n'han entrat unes 12 però gairebé tota la gent inclosos molts periodistes hem quedat a fora. El judici ha durat uns 25 minuts, fins que al final del mateix hem sentit aplaudiments. N'Edu i na Maria José estaven absolts!!!. Ha estat just sortir a fora i la gent que érem al carrer els hem rebut amb abraçades i un gran aplaudiment. Just després un nigul de periodistes els han envoltats per registrar tot el que havia passat i s'havia dit en el judici. Ha estat magnific.

Crida a la concentració, jutjats de devora la plaça Miranda de Maó, a les 10:00, XERRAR SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE

Se que ja és tard però ara toca fe sa crida per sa concentració.

Demà dijous dia 28 de febrer a les 10:15 es jutjarà a n'Edu i a na Maria José als jutjats de devora la plaça Miranda per desobediència a la autoritat. És a dir perquè els policies nacionals els ordenaven xerrar amb castellà i ells s'hi han negat. És per això que feim la crida a la concentració en suport a ells. A les 10:00 ja i serem tots amb sa pancarta protestant per la injustícia que s'està fent. Recordau a les 10 (o un poc abans) davant els jutjats de devora la plaça Miranda, com més siguem més evident serà la repulsa col·lectiva a la gentussa que fa això impunement. Perquè

XERRAR SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE

XERRAR SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE

XERRAR SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE

Per cert, demà sobre les 16:00h intentaré penjar les primeres noticies sobre la concentració. Faré una petita crònica, un recompte d'assistents, quatre fotos... un poquet de cosa sobre com a nat sa concentració. També penjaré els medis que demà publiquin cosa.

Agraïment

En un altre ordre de coses aprofitar per donar el meu agraïment a tota la gent que està lluitant i dona suport pes tema de n'Edu. Però també el meu agraïment a tota la get que per curiositat o per casualitat ha vingut a parar al meu bloc per llegir tot el que hi tenc sobre es tema, estic tinguen unes quotes de visites realment impressionants pel que és aquest bloc. Us adjunt un gràfic on es veu clarament l'augment espectacular d'aquests dies. Moltes gràcies a tots perquè llegint les noticies heu ajudat a que no fos un cas més de discriminació lingüística i també gràcies a tots hem fet possible superar el silenci d'alguns medis de comunicació. També molt agraït a n'Edu per fer que es cas tirés endavant, per no renunciar mai a l'exercici dels seus drets i per exposar-se al judici. També te don gràcies per tota la informació que me cas proporcionant sobre es tema.
Aquest dilluns comentàvem que si a la concentració en som 10 ja farem bo, vist com a nat tot quests dies i vista tota la difusió que ha tingut i està tinguen... Jo no m'arriscaré a fer un pronòstic però el que si és segur és que serem més de 10. Així que demà ens teniu que sorprendre i assistir tots els que pugueu a la concentració

XERRAR S A NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE.

El judici comença a les 10:15, a les 10:00 nosaltres ja i serem amb sa pancarta. Agraïment

Us pos es gràfic de visites fins fa just un minutet. Repetesc, a tots moltes gràcies.

Més medis de comunicació

Sa cosa s'està entenguen d'una forma impressionant. En la versió digital des diari AVUI ja hi ha penjada la notícia (http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/23147/jutgen/jove/menorqui/parlar/catala/una/comissaria/la/policia.html). En el web de Catalunya Radio (http://www.catradio.cat/pcatradio/crProgramacio.jsp?emissora=CATRADIO&opcio=alacarta) hi ha penjada l'entrevista, en aquest enllaç en la programació d'avui dimecres de 10 a 11, l'entrevista està registrada al minut 10. També hi ha IB3 televisió què avui han entrevistat a n'Edu, es vídeo es pot baixar des del seu web (http://www.ib3.es/). També na Maite Salord (http://maitesalord.cat/2008/02/27/sort-i-gracies/) ha penjat un article mencionant el tema. La cosa ja està clara, ja no ens podran callar ni censurar més!!!, la noticia s'ha difós i ara ja no hi ha qui l'aturi.
A tots, tan medis de comunicació com tota la gent que ha llegit la noticia, moltes gràcies per fer possible la difusió de la notícia i ajudar a parar als peus a aquesta gentussa que va per allà imposant la seva llengua i depreciant els que volen expressar-se amb la seva pròpia.

Medis de comunicació

Avui ha estat un dia magnific. S'Ultima Hora Menorca (http://www.ultimahora.es/menorca/segunda-me.dba?-1+2013+427276) i es diari Balears (http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3448+6+198607 )han publicat en les seves pàgines informació referent a la denuncia de n'Edu i na Maria José per voler expressar-se amb la seva llengua i també recullen la convocatòria de concentració de damà davant els jutjats. Per cert una puntadeta de peu per s'UH per publicar la notícia integre en castellà tot i que també hi ha que reconeixer que s'han portat be posant-ho a sa portada. A més hi ha l'entrevista que avui mati li han fet Radio Catalunya a n'Edu i també s'entrevista de IB3. Quan pugui les penjaré per poder-les escoltar. També us deix els retalls de premsa d'avui. Per cert es diari catolico-franquista es segueix negat a publicar qualsevol cosa referent al tema, ni cartes, ni notícia, ni tan sols sa nota de premsa del Psm. Hi ha que veure la manera partidista i manipuladora de tractar la informació per part des medi de comunicació catolico-franquista, sa veritat però és que no podran aguantar la censura gaire temps més, la concentració de demà no podrà ser ni callada ni censurada.

“Fins que la veritat els hi va explotar a les mans”

A la portada: en mig a la dreta, dins del primer requadre de local hi ha el titular.

Afegitó

Abans de començar a publicar res he de fer un afegit. Com ja vaig dir m'he deixat agrupacions que donen suport a n'Edu i na Maria José. Hi ha que afegir ERC i Associació Juvenil Alexandria de Ferreries.

Per cert ahir vam enllestir sa pancarta per sa concentració de demà, XERRAR SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS CAP DELICTE, (m'havia deixat es “cap”, tan mateix el sentit de la frase és el mateix)

Puntualització

He englobat tots els articles referents al tema de la denúncia per voler expressar-se amb la seva llengua de n'Edu i na Maria José dins la secció “Xerrar sa nostra llengua no és delicte”. Així us serà més fàcil accedir directament a tots els meus articles referent al tema.

Sa denúncia complerta de n'Edu i na Maria José per xerrar la seva llengua

Bones, la cosa segueix calenteta. Aquests dies Ib3 i Catalunya radio entrevistaran a n'Edu pes tema de sa denuncia. Per molt que alguns sectors menorquins vulguin censurar la noticia la seva expansió ja és inevitable, no podran tancar els ulls davant el que és evident i davant el que demana la gent. Per això aquest dijous tots es qui puguem hem d'assistir a la concentració davant els jutjats, el judici és a les 10:15, abans tots concentrats perquè

XERRAR SA NOSTRA LLENGUA NO ÉS DELICTE!!!

Hem de fer que la censura sigui inútil davant els fets i davant la concentració de dijous. Una altre notícia que m'ha arribat avui és que des de dilluns hi ha un correu electrònic que va voltant per internet on s'informa dels fets i (el que és més impressionant) posen es meu bloc com a medi per a més informació. Jejeje, estic molt content, això sí, no he estat jo qui ha començat aquesta cadena de correus electrònics, jo m'acab d'enterar-me fa no res.
Avui us penjaré la citació judicial de dijous on hi ha la denuncia i la versió dels fets segons els policies. En destacaré tres punts: primer és el despreci amb que es tracta la llengua de n'Edu i na Maria José “proferir numerosa frases en catalán o menorquín” (com si fossin dues coses totalment distintes), la segona és la genial manera de transcriure una frase, en lloc de posar “no vull” escriuen “NO BUI” (ni es fiets de primària fan aquestes faltes) i l'última cosa és que en la denuncia es diu que n'Edu i na Maria José van tornar-li's es paper amb es nombre de placa des policies dient que els nombres ja els recollirien al jutjat i que el menorquí és un idioma oficial al nostre país. Hi ha que veure les parrafades que es poden arribar amollar. Contrastau sa informació de la denuncia amb sa carta de n'Edu. Ja us dic d'entrada que lo més fiable és la carta.

Aquí us penjo la citació i la denuncia complerta perquè ho pugueu consultar.

Concentracio "Xerrar la nostra llengua no és delicte"

Avui vespre ens hem reunit es de Cas Vesins de Ferreries i hem acabat de perfilar el que serà la concentració, o no u sabíeu que fiam fer una concentració pes tema de la discriminació lingüística? Començ des principi.
Aquest dijous a les 10:15 tindrà lloc el judici de n'Edu i de na Maria Jose (sa mare) per "Falta de desobediencia a autoridad", desobediència perquè ells li exigien xerrar en Castellà i ell es negà per xerrar la llengua que li és pròpia i materna. Idò, aquest dijous tots es qui pugueu davant es Jutjat d'instrucció º 3 de Maó, al Passeig marítim nº 49, un poc abans des judici per fer un poc de concentració i açò. Des de Cas Vesins farem la pancarta amb el lema "Xerrar la nostra llengua no és delicte" i anirem tots amb la boca tapada amb precinto. També assistirem al judici amb dit precinto a la boca, així serà segur que no interromprem el judici. Per cert, n'Edu ha confirmat que xerrarà amb l'advocat per demanar la presència d'un traductor per poder xerrar amb la seva llengua pròpia perquè el jutge és de Madrid. Per cert també és d'agrair la col·laboració de l'Obra Cultural Balear que pagarà l'advocat que defensarà a n'Edu.
Per cert nova llista dels qui donen suport i estan en contra de l'actitud abusiva i castellinatzodra de la policia: Cas Vesins de Ferreries, Psm, Cal, Jen, Obra Cultural Balear... estic segur que me'n deix més d'un, avui capvespre ho tornaré a actualitzar i penjaré sa denuncia.

Carta censurada denunciant l'imposició lingüística

Avui publicaré la carta que va escriure n'Edu on es relaten tots els fets que li han passat amb relació al tema. Des des de que el van aturar a s'Esplanada fins a l'arribada de la citació judicial. Naturalment cert medi de comunicació gràfic ha censurat la carta i ha evitat publicar-la. Aquest medi és el mateix que es fa dir “diario insular” i on gairebé tot el seu contingut està en castellà.

Tot començà el dimarts dia 28 de Gener a les 11:30 hores del vespre quant vuit agents de la policia nacional ens van aturar a l’esplanada de maó per fer el que ells anomenen control rutinari, el bàsic, Identificació, escorcoll de les nostres dependències personals etcètera. Fins aquí cap problema els agents van procedir amb tota normalitat.

Quan va arribar l’hora de comunicar-nos amb ells per a poder-los facilita’ls-hi el número de telèfon i algunes dades que no s’ específiques al DNI, nosaltres, es clar, amb tota la normalitat del món ens vam dirigir a ells en català, i els agents assegurant-nos que ningú d’ells ens entenia ens van demanar amb exigències que els parléssim en castellà, i fins i tot van tenir la poca vergonya de dir-nos si els estàvem vacil·lant per exercir el nostre dret a parlar en català. Després de tot aquest lamentable espectacle de discriminació cap a la nostra llengua vam continuar el camí cap Es Castell, amb la intenció de que aquell fet no ens impedís continuar amb la nostra vetllada de concert amb cançons menorquines. Tot i així dos dels meus companys es van tenir que quedar guardant l’automòbil ja que els policies nacionals no tenen competència a l’hora d’immobilitzar un vehicle i tampoc els vam veure amb predisposició de telefonar a la policia local per a poder ajudar-nos i així facilitar la nostra marxa.

Un dels meus companys els va demanar als agents que per favor els facilites els nombres de placa, ja que hi estan obligats igual que hi estem nosaltres a identificar-se. Els agents, no es van dignar ni a contestar, amb tota seguretat de que aquest fet transcendiria i no tindria cap tipus de represàlia cap a ells. Aquell vespre no només ens van trepitjar la dignitat com a ciutadans menorquins, sinó que es van violar mencions específiques de la constitució que diuen que els agents de la policia nacional tenen la obligació de protegir el lliure exercici dels drets dels ciutadans, i com a ciutadans de les Illes Balears tenim el dret a dirigir-nos en català a qualsevol cos de seguretat que actuï aquí, a casa nostra.

Per incompatibilitat d’horaris, vaig demanar a una persona que el dia següent a aquests fets, es dirigís a la comissaria de la policia nacional de Maó, per a que ens facilitessin els nombres de placa, i així poder dur a terme les gestions legals pertinents. Com es normal, l’encarregat de la comissaria li va dir a la persona que va acudir en nom meu, que no se li podien facilitar els nombres de placa ja que els agents en aquell moment no es trobaven de servei, i que els nombres els havia de sol·licitar l’interessat. Amb tota predisposició d’ajudar el comissari va quedar amb nosaltres i els 8 agents per divendres a les 15:00 hores.

El divendres dia 2, vaig acudir a la cita acompanyat de la meva mare, quant vam entrar a la comissaria ens vam dirigir a la funcionaria que hi havia encarregada d’atenció al públic i li vam explicar el cas, però sorprenentment, ella no en sabia res d’aquesta cita. Al final després d’insistir amb el mateix, de sobte li va venir a la memòria el que el comissari l’hi havia dit. Transcorreguts uns minuts la funcionaria ens va escriure els nombres de placa dels agents en un foli, i a una altra vegada vaig tenir el mateix problema, no m’entenien. Amb tota la bona intenció intentava conversar amb la funcionaria per a explicar-li que en el foli que ella em facilitava només hi havia el nombre de placa de sis agents, i el vespre que em van aturar n’eren vuit. Ella va reaccionar de manera prepotent quan va veure que jo em dirigia a ells en català i va contestar “a mi te diriges en castellano” jo, evidentment li vaig respondre que no tenia cap obligació de dirigir-me a ella en castellà, i menys amb les formes que m’ho havia demanat. Es veu que aquesta contestació li va saber molt de greu, i, amb intenció de fer-me recular va demanar a un company seu que anés a buscar al cap. L’espavilat cap de la policia nacional em va venir rallant amb basc argumentat que també es un idioma oficial del nostre país i que també estava amb el dret de dirigir-se a mi en aquest idioma. Evidentment la meva resposta va ser que el basc també es un idioma oficial del país però en cap moment es un idioma oficial de les Illes Balears. Tot i així els policies amb prepotència ens van dir que ja no ens facilitaven els nombres de placa ja que la nostra actitud avia esta xulesca i que els demanéssim d’ofici al jutjat.

Passats aquests fets, quan sortia de la comissaria se’m va fer saber que el Delegat de Govern a Menorca m’havia citat pel dimarts, per a aclarir aquesta topada amb la policia.
Arribà dimarts, i em dirigí cap a la delegació, allà hem reuní amb el delegat de govern, i després d’una hora i mitja rallant el delegat es va disculpar per l’actitud dels policies i m’assegurà que es prendrien les mesures pertinents per a que això no tornés a passar. Jo, ignorant, vaig sortir de la delegació confiat de que amb aquella reunió l’assumpte quedaria tancat i que es faria alguna cosa per evitar que això li pogués tornar a passar a algun catalanoparlant.

No obstant, el mateix dimarts cap a les vuit del vespre, truquen al timbre de casa meva i em diu un policia local que du una citació judicial per a mi, i per a la meva mare que havia estat la que m’havia acompanyat a la comissaria el divendres dia 1 de Febrer. El document resulta ser una citació judicial per el dia 28 de febrer per desobediència a l’autoritat per haver exercit el meu dret a rallar en català.

Eduard Coll Castán

Avís sobre l'abús d'autoritat policíac

Aquests dies han passat un seguit de coses vergonyoses i indecents. Només dir que aquest dijous i gràcies a uns impresentables es jutjarà a un company ferrerienc (n'Eduard Coll) i a sa mare (na Maria José) pel simple fet de voler xerrar amb la seva llengua materna i pròpia. Aquest impresentables són funcionaris amb un sou estatal, funcionaris que en lloc de vetllar per la seguretat ciutadana vetllen per la imposició d'una llengua i una cultura impròpia. Aquests impresentables són la Policia Nacional (de quina nació?). Sembla mentida que actualment encara es discrimini i es denuncii a la gent per voler xerrar la seva llengua pròpia. A n'Edu i a na Maria José els jutjaran per desobediència a l'autoritat, per desobeir l'ordre de “a mi me hablas castellano coño!!!”. Una altre cosa especialment greu ha estat l'actitud del senyor Tejero, delegat del govern a Menorca. Si aquest assumpte no transcendeix a l'opinió pública se't retirarà la denuncia. Una altre mostra de les autoritats espanyoles per amagar i no posar solució a les constants agressions que patim a la nostra llengua i a la nostra cultura. N'Edu tenia dues opcions, o parar cul i deixa que “l'Estat de dret” faci el seu camí o anar a judici i després prendre les mesures judicials pertinents contra aquests policies. Per sort ha triat el segon camí, més arriscat però més just. Ja saps que tens tot es nostre suport. A més també està rebent el suport de diferents agrupacions com la CAL o el PSM.
Durant aquesta setmana aniré penjant diferents coses sobre és tema: sa carta que va fer n'Edu i que naturalment no ha estat publicada a cert medi de comunicació escrita catolico-franquista menorquí, sa carta que estic preparant de suport, altres cartes i escrits que s'han publicat (al Carrer de Menorca), ses reunions que farem sobre es tema, es planing de dijous per la concentració davant es jutjats de Maó... Serà una setmana mogudeta però sobretot serà una setmana reivindicativa (aquesta setmana i totes ses que venguin després).

Muntanya de nova creació

Seguesc amb sa sèrie de fotos que vaig fer en la incursió al dic de Son Blanc. Dedic una bona puntada de peu a tots es polítics que fan possible sa Menorca urbanitzada i plena de ciment. També a tots es polítics què desitjarien que Menorca que fos s'illa des dics. I per acabar una puntadeta de peu també pels que voten al mal menor, quan es tracta de projectes com aquests no existeixen temes migs, tots són descomunals i exagerats per a Menorca.

I ara i penso dia i nit
amb aquell jardí florit
i amb ma mare que esperava el meu retorn
i amb sa platja solitària
quan el so de sa guiterra
li portava una cançó.

Balada d'en Lucas

Nota aclaridora

A causa de la llargària de l'escrit sobre sa petita història personal aquí en faré un petit resum perquè sa gent pugui entendre més el que m'està passant.
Tot es rollo amollat és simplement una manera de reflectir tot el mareig burocràtic al qual he estat i seguesc estant sotmès pel simple fet de voler canviar de nom. Actualment (al cap de vuit mesos de començar) tenc una diligència judicial que autoritza al registre civil de Maó a fer el canvi de nom. El que passa és que se'ls hi ha de notificar a Maó, ha de torna al jutjat de Ciutadella i d'allà ha de anar cap a Ferreries. Això vol dir que encara pot passar (i segurament passarà) molt de temps d'aquí a que el meu canvi de nom sigui efectiu. I ja no us dic per tenir el DNI a nom de Llorenç.
Per cert no deixeu de mirar sa tira còmica que vaig penjar de na Mafalda (que reflecteix a la perfecció el que pens de la burocràcia) i el document judicial (és un document curiós)

Petita història personal

Avui us contaré una petita història de final inacabat.

Açò era i no era un jove qui nomia Lorenzo Antonio però tothom el coneixia pel nom de Llorenç. El sol fet de ser nombrat amb un nom compost i castellà li provocava nàusees, fins a tal put que ni tan sols hi pensava que nomia així. Un dia voltant per s'institut que du el nom d'una ferrerienca veié a una cartellera un fulletó que explicava tot el que s'havia de fer per anar a canviar-se de nom o a normalitzar-se el nom. Un bon deia de Juny es jove que nomia Lorenzo Antonio però que el sol fet de pensar amb aquest nom li provocava nàusees i que per això tothom el coneixia com a Llorenç es va resoldre de passar per s'Ajuntament des seu poble per arreplegat els papers necessaris per fer el canvi de nom (no era normalització de nom perquè ell volia ser Llorenç, no Llorenç Antoni). Un cop allà li donen deures a fer: “Has d'omplir açò i açò. Firma aquí, allà i per allà devora. Has de dur proves que demostrin que noms Llorenç com per exemple carnets. Cerca dos testimonis perquè venguin a testimoniar que te coneixen per Llorenç i no per s'altre nom.”. En haver fet tot això li explicaren que la sol·licitud havia d'anar al jutjat de Ciutadella on es donaria autorització pel canvi de nom. Després aquesta autorització havia de tornar a Ferreries per a ser firmada pel promotor de l'expedient (en Llorenç). Dita autorització havia de tornar a Ciutadella i d'allà havia d'anar al registre civil de Maó perquè és fes es canvi. Després dit canvi s'havia de notificar al jutjat de Ciutadella i des del jutjat de Ciutadella notificar el canvi a Ferreries on es notificaria el canvi de nom. Esper que en haver arribat en aquest punt encara pugueu seguir es fil de sa història. Van anar passant mesos i mesos i no li deien res (recordau que tot això s'havia fet el juny). Al mes d'octubre en Llorenç es va resoldre a telefonar vam que passava. Li explicaren que havien tingut problemes am el jutjat de Ciutadella perquè resulta que des de Ferreries no s'havia envia tots els papers que feien falta però que ja u solucionarien. Passaren les festes de nadal i més i quan foren el febrer i veié que encara no havien dit res tornà a reclamar. El resultat d'aquesta nova reclamació fou l'autorització del jutjat de Ciutadella per fer el canvi de nom al registre de Maó que avui mateix ha estat firmada pel promotor. Ara a nen Llorenç sols li falta que dita autorització torni a Ciutadella, d'allà vagi al registre civil de Maó perquè és fes es canvi, després del canvi que es notifiqui al jutjat de Ciutadella i que des del jutjat de Ciutadella es notifiqui el canvi a Ferreries on es notificarà el canvi de nom a nen Llorenç. Cosa d'un parell de setmanetes segons registre civil de Ferreries.

Quin avorriment de història, lo trist és que després de més de vuit mesos de iniciar el procés de canvi de nom encara no s'hagi fet efectiu. D'aquest pas estic segur que aniré a votar noment Lorenzo Antonio. I d'aquí a que tengui es DNI amb es nom de Llorenç ja no te dic es temps que pot passar.

Aquesta petita historieta de na Mafalda reflexa bastant bé es meu concepte (i de molta més gent) de burocràcia i de pas d'administració pública.

També us adjunt sa diligència que autoritza es canvi de nom al registre civil de Maó. Més que res és per acabar d'il·lustrar sa historieta inacabada.

Es meu petit descans (xerrant des bloc)

Després d'aquest petit parèntesi que ha suposat carnaval i d'uns quants dies més que he afegit perquè estava molt enfeinat torn a actualitzar es bloc.

...
...

Bé, no sé que dir, per carnaval vaig fer hadtrick. A Ciutadella fins les 6 i pico esperant taxi, a Ferreries fins les 5:30 que suposà una petita dosis de seny perquè es diumenge a les 11:00 batiaven es fillol (tot i així me van treure pes diari) i a Lô fins les 5:45, i perquè sinó havia de anar a Ciutadella disfressat de rei. Es darrer dimarts el vaig fe dormint a sa Platja Gran i a ca meva. Per cert una salutació per sa tutora que, si no vaig errat, va acceptar sa ressaca de dimarts com una forma de no trobar-se bé i per tant va donar per bo es justificant.

Per cert també aprofit per estrenar secció, Pessics de sa meva vida. Basicament consistirà en contar cosetes curioses que me van passant i que són dignes de contar.

Es banquet

Només hi faltes tu, assegut damunt es banc, amb sa teva gorra de llana dalt es cap.
Me contaves ses teves anècdotes des barranc preparant un cigarret de tabac de pota.