Benvinguts a Menorca, reserva de la billetera

Anava passejant per Son Blanc i vaig tropissar amb ses obres d'un dic, aquesta és una de ses fotos que vaig fer. Ses altres fotos ja les penjaré un altre dia.

Menorca plora cada vegada que la fereixen.

Menorca plora cada vegada que es superposa el turisme al paisatge.

Menorca plora cada vegada que els representants de tots sols representen els interessos personals.

Menorca és un mar de llàgrimes.

Sa felicitat

Sa felicitat és un sentiment i un estat gairebé impossible de descriure.Sa felicitat tampoc és la mateixa per a tothom ni s'aconseguix de la mateixa forma.
Instant on van coincidir moltes felicitats alhora, no sols la de'n Pau i en David sinó també la de tots els present. Tots celebrant la majoria d'edat d'aquest dos personatges en una caseta (o búnquer) amagadeta per Cala Mitjaneta.
A sa festa hi havia lo que sol haver a totes ses nostres festes.

Estigueu tots feliços perquè en aquest món de miseria i destrucció constant un somriure és la cosa més valuosa que poem trobar.

Carta del 2070, el final de l'aigua

"La vida en la terra ja no serà possible d'aquí a poc temps perquè la destrucció del Medi ambient ha arribat a un punt irreversible"

No me costa gens tancar els ulls i imaginar una Menorca desèrtica, amb macrourbanitzacions i grans carreteres abandonades perquè l'illa ha perdut tot el seu valor. Per què deu ser?

Sa finestreta

Moment decisiu

Tots cinc estan esperant a veure on cau sa pilota, un moment congelat.
Aquesta setmana toca felicitar a nen Pau i a nen Caga.
Aquest cap de setmana anam a dormir a cala mitjana, ja contaré com a nat.

Ganivets

Petit afegitó

Pes qui no me coneguin gaire us faig un petit afegitó. Lluri i Wenç fan referència a sa mateixa persona (i no és que tengui esquizofrènia). Lo que passa és que un (Lluri) és més de carrer i de blocs i s'altre (Wenç) més per firmar cosetes que faig. En aquest bloc he fet confluir es dos pseudònims.

Mirant a l'infinit

Diumenge passat vam celebrar es 18 anyots de'n Tomeu a sa platja. Volei, sol, pizza i cervesa.
A sa foto en Caga esperant s'ona perfecte.

Tot just fa un mes

Devien ser les quatre des capvespre i ell com cada dia es va resoldre d'anar cap a s'hort a fer-hi una estona. Pes camí es trobà en Joan i en Tomeu. Van rallar una estona de sa pluja que havia fet aquells dies i de la que encara faltava per fer. Ell ja feia un parell de dies que baixava al torrentet de davant s'hort a fer net no fos cosa que amb ses pluges s'embussés i negués s'hort. Aquell dia gairebé ho tenia tot llest, sols li quedava el darrer tram que passava per davall del pont de la carretera. Quan gairebé ho tenia tot llest va notar una forta opressió al pit, la respiració se li feia més dificultosa, li costava molt poder seguir respirant. Li anava pujant es mareig, el món començà a girar al voltant seu cada cop més rapit. Li fallaren les cames i es desplomà damunt la terra, damunt aquella terra que tant estimava, damunt aquella terra que ell cada dia cuidava i estimava, damunt aquella terra en què un dia pensà que si m'he de morir que sigui aquí. Besà la terra i tanca els ulls. Allà quedà. Aquell dia havia partit cap a s'hort que ell tant estimava sense saber que mai més ne'n tornaria. I allà quedà, reposant, esperant a ser trobat.
Ara , tot i que ja no el puguem veure, ell segueix a s'hort cuidant es arbres, regant ses plantes i protegint-lo de les ventades. Ell segueix i seguirà cuidant s'hort per sempre més.

Va morir besant la terra.

Benvinguts

Bon dia, bones tardes, bona nit. Tot depèn de s'hora en què passeu per aquí a fer sa visita.
Ja feia temps que me rodava pes cap açò de fer un bloc però no ha estat fins avui que he vist unes quantes fotos dignes de ser penjades que m'he decidit. D'entrada ja us dic que ni serà un bloc ni un foto bloc, serà una mescla. Aniré penjant fotos que tenc per aquí que me van quedar prou bé i alhora també aniré posant entrades sobre... no sé, un poc de tot: pinzellades de sa meva vida, coses que veig i llegesc, opinions... Vam com surt.