Tot i que no ho sembli... estic viu!!!

Idò, això mateix des títol. Fa un mes que vaig escriure sa darrera entrada des blog i des de llavors no he penjat res més. Me sap greu per la gent que cada dia segueix visitant es meu blog i que ha fet un mes veien sempre lo mateix. Sa veritat és que he passat un mes d'espant, per sort ja estem acabant es curs. Queden 3 dies de curs amb 6 examen per fer... però això ja tant és, ja me sembla del tot normal i acceptable. Un cop dus es ritme d'estudiar fins tard cada dia ja no hi ha res que t'espanti. A hores d'ara es sentiment que me domina és l'optimisme, optimisme de veure que aquest mes d'exàmens ha anat prou bé, optimisme de veure que vaig mantinguen una bona mitja, optimisme pel bon temps que fa però sobretot optimisme perquè sols queden tres diets, només tres i ja u tindrem tot llest!!!.
Amb relació a ses entrades sols dir que d'idees per escriure me'n sobren: es jocs olímpics de pekin 2008 (ja fa tems que tenc es baners penjats), comentar es cas d'en franki (condemnat per ultratge a la bandera espanyada), comenta lo des pins de Ciutadella (a Ciutadella sempre en duen alguna de cap), fotos de destrucció des paisatge... l'única cosa que me falta és temps. Però això a partir de dia 27 ja no serà un problema i podré dedicar temps a cercar informació sobre es temes per estudiar-los, fer-ne quatre cèntims i explicar un poc el que pens sobre quests temes. És a dir, a partir de dia 27 tornaré a tenir temps per poder tornar a escriure, a reflexar ses meves idees per escrit. També tornaré a tenir temps per dedicar-me a la lectura, tenc un munt de llibres pendents de llegir que cada dia me criden des de la estantaria. Només açò, estic viu i aquest bloc tornarà a funcionar a ple rendiment a partir de dia 27. Bé, millor a partir de dia 28, es 27 descansaré i gaudiré de sa nova llibertat que m'ha estat atorgada.

PS: Al meu perfil he canviat sa meva definició. Abans hi havia una autodefinició meva de més o menys com pens, ara hi he posat sa definició que me va fe na Maite Salord. Vulguis o no és un fet més o menys important, per part meva és tot un honor que la famosa escriptora, filòloga i política Maite Salord m'hagi definit de manera tan precisa, jajaja. Sa veritat és que va sortir més com una conya que com a una definició, però així ha quedat.