Recull de novetats: Antoni Camps, la intolerància d'un homofob.

Ja avís, des d'avui fins a final de curs (27 de maig) es ritme d'aquest bloc caurà amb picat, segons es meu últim recompte d'exàmens amb 35 dies lectius que queden tindré uns 31 exàmens, i encara en falten per posar. A més que a nivell persona tenc uns petits problemes què tampoc me deixen concentrar-me amb rés, hi ha que veure sa sorprenent habilitat que tenen es maldecaps petits per reproduir-se i multiplicar-se per a començar a convertir-se amb maldecaps grans.

Començ idò comentant un dels articles àcids i sorprenents des bloc de n'Antoni Camps. Pels què no sapigueu qui és aquest us en faig quatre cèntims. Actual nº3 del Pp menorquí amb possibilitats de posar-se al cap davant de Menorca segons he llegit. No s'hem faria estrany que fos de l'Opus, representa es pensament més extrem de l'extrema dreta del Pp, que si avortar és com un acte terrorista, que sa homosexualitat és una malaltia, que a Menorca sofrim una imposició lingüística catalanista, en oposició total al divorci i com no al matrimoni homosexual... es rollo de sempre d'aquest tipus de gent. Sa darrera perla que hem pogut llegir d'ell? Un article on defensa el model tradicional de matrimoni en contraposició del divorci i del matrimoni homosexual. Amb l'última frase del seu article es pot entendre clarament perquè el simple fet de sentir-lo anomenar em posa malalt “La salud de la sociedad depende de la salud de las familias, por tanto, bienvenidos sean todos estos movimientos para proteger el matrimonio tradicional que son la base de toda sociedad sana.”. Matrimoni tradicional heterosexual, evidentment. Mai arribaré a entendre com pot ser que gent com ell què promou la intolerància i la discriminació de la gent per motius d'orientació sexual el deixen ostentar un càrrec públic com és el de conseller a l'oposició, càrrec pagat pera tots i totes: homosexuals, bisexuals, transsexuals i heterosexual. Amb aquest sentit no es queixa de res. Segons ell la societat sana és la que està basada amb la intolerància, amb la discriminació i amb la desigualtat de drets, basada amb un ferm matrimoni tradicional (heterosexual i catòlic) indissoluble. Això dona ales a la violència de gènera dins del matrimoni. En contraposició una societat malalta és la basada amb la lliberta d'opció sexual i la igualtat de drets, una societat respectuosa i tolerant. Senzillament increïble, increïble que avui dia es permetin i tolerin actituds més típiques de l'època d'en Xisket (serà que la dictadura no ha acabat del tot? Arribarà a acabar mai?), increïble que fer declaracions de caràcter discriminatori i intolerant com aquest no sigui delicte (crec), increïble que cobri de tots i totes, increïble que tengui possibilitats d'encapçalar el Pp menorquí, el món és increïble no? Aquestes coses no és poden permetre ni es poden tolerar, els autèntics malats són ells, sa malaltia es diu homofòbia. Desgraciadament actituds com aquestes són perfectament comprensibles dins la nostra societat actual. Massa gent pensa com ell, massa gent li dona suport. Segons els criteris d'en Camps podríem dir que la nostra societat està massa sana, és hora que la corrompem un poc, bastant, molt! Es fets rallen per si mateixos. Per sort me sent orgullós de ser dels malalts, sempre fent força cap a una societat igualitària.

Coses per visitar:
- Si teniu esme podeu fer un guait a s'Article de n'Antoni Camps.
- Aquí us pos sa declaració final de l'última trobada del Triangle jove que es va fer baix el lema “homes i dones joves construint igualtat” a la què vaig assistir on es tractà el tema, és interessant.