Petita història personal

Avui us contaré una petita història de final inacabat.

Açò era i no era un jove qui nomia Lorenzo Antonio però tothom el coneixia pel nom de Llorenç. El sol fet de ser nombrat amb un nom compost i castellà li provocava nàusees, fins a tal put que ni tan sols hi pensava que nomia així. Un dia voltant per s'institut que du el nom d'una ferrerienca veié a una cartellera un fulletó que explicava tot el que s'havia de fer per anar a canviar-se de nom o a normalitzar-se el nom. Un bon deia de Juny es jove que nomia Lorenzo Antonio però que el sol fet de pensar amb aquest nom li provocava nàusees i que per això tothom el coneixia com a Llorenç es va resoldre de passar per s'Ajuntament des seu poble per arreplegat els papers necessaris per fer el canvi de nom (no era normalització de nom perquè ell volia ser Llorenç, no Llorenç Antoni). Un cop allà li donen deures a fer: “Has d'omplir açò i açò. Firma aquí, allà i per allà devora. Has de dur proves que demostrin que noms Llorenç com per exemple carnets. Cerca dos testimonis perquè venguin a testimoniar que te coneixen per Llorenç i no per s'altre nom.”. En haver fet tot això li explicaren que la sol·licitud havia d'anar al jutjat de Ciutadella on es donaria autorització pel canvi de nom. Després aquesta autorització havia de tornar a Ferreries per a ser firmada pel promotor de l'expedient (en Llorenç). Dita autorització havia de tornar a Ciutadella i d'allà havia d'anar al registre civil de Maó perquè és fes es canvi. Després dit canvi s'havia de notificar al jutjat de Ciutadella i des del jutjat de Ciutadella notificar el canvi a Ferreries on es notificaria el canvi de nom. Esper que en haver arribat en aquest punt encara pugueu seguir es fil de sa història. Van anar passant mesos i mesos i no li deien res (recordau que tot això s'havia fet el juny). Al mes d'octubre en Llorenç es va resoldre a telefonar vam que passava. Li explicaren que havien tingut problemes am el jutjat de Ciutadella perquè resulta que des de Ferreries no s'havia envia tots els papers que feien falta però que ja u solucionarien. Passaren les festes de nadal i més i quan foren el febrer i veié que encara no havien dit res tornà a reclamar. El resultat d'aquesta nova reclamació fou l'autorització del jutjat de Ciutadella per fer el canvi de nom al registre de Maó que avui mateix ha estat firmada pel promotor. Ara a nen Llorenç sols li falta que dita autorització torni a Ciutadella, d'allà vagi al registre civil de Maó perquè és fes es canvi, després del canvi que es notifiqui al jutjat de Ciutadella i que des del jutjat de Ciutadella es notifiqui el canvi a Ferreries on es notificarà el canvi de nom a nen Llorenç. Cosa d'un parell de setmanetes segons registre civil de Ferreries.

Quin avorriment de història, lo trist és que després de més de vuit mesos de iniciar el procés de canvi de nom encara no s'hagi fet efectiu. D'aquest pas estic segur que aniré a votar noment Lorenzo Antonio. I d'aquí a que tengui es DNI amb es nom de Llorenç ja no te dic es temps que pot passar.

Aquesta petita historieta de na Mafalda reflexa bastant bé es meu concepte (i de molta més gent) de burocràcia i de pas d'administració pública.

També us adjunt sa diligència que autoritza es canvi de nom al registre civil de Maó. Més que res és per acabar d'il·lustrar sa historieta inacabada.